Africa Bovaira Broch

Catalina si...Catalina no...........aiiiijajjja

2009-01-16T11:23:00.000-08:00

Catalina si / Catalina no

Passaren per les aules dels estudiants de Psicologia, companys encarregats d'organitzar la festa que es cel·lebra cada any, el 26 de novembre, "Santa Catalina".
Després d'agrair el treball d'aquests companys per poder gaudir d'un dia tots plegats, em vaig enterar que tinc una patrona "Santa Catalina" Quin goig !
Si mal es tenir patró/na, pitjor és que siga sant/a, perquè açó, segons llegia en l'arxiu del meu poble no és casual.
Vaig trobar uns papers que parlaven de la simbiosis que l'Església ha imposat a tot arreu, en els costums, en les tradicions, i en les festes, les de l'Universitat també, dia així:
"Un element integrador de costums era l'Església, intentaven d'imposar arreu la mateixa moral. Ja als darrers segles medievals, l'Església havia sintetitzat molts costums, festes i ritus populars i així, al mateix temps, el poble assimilava d'una manera o altra el missatge religiós. Simbol d'aquesta simbiosis fou l'esclat als segles XIV i XV de les festes en les quals coincideixen elements religiosos i aportacions provinents d'antics costums: així van apareixer; dracs, gegants, focs artificials, al costat d'imatges i noms de sants..."
No tenir patró/na (amo, senyor, repecte d´un criat, obrer, etc... Sant protector d´un poble o gremi) i amollar el pes d'eixa cua que subtilment preten fer emprenta per tot arreu, seria un
motiu més per a la festa.
Àfrica Bovaira Broch
Estudiant de Psicologia

Modificacion bases modificación Plaza Mayor

2009-01-16T10:41:00.001-08:00

ASOCIACIONES DE VECINOS:
" LA UNIÓN "
" EL PROGRESO "
" SAN FERNANDO "
" EL PILAR "
" CARINYENA "

RESOLUCIÓN DE LOS CONVOCADOS PRESENTES CON D. Mª JOSÉ VALTUEÑA A PETICIÓN DE ESTA, PARA LA PROPUESTA DE MODIFICACIÓN DE LAS BASES DEL CONCURSO DE IDEAS PARA LA ORDENACIÓN DE LA PLAZA MAYOR.

Del resultado de la reunión celebrada por los representantes de las Asociaciones de Vecinos arriba citadas, y ante el cambio de las bases iniciales del concurso de ideas, para la ordenación de la Plaza Mayor, en la que teníamos un representante del colectivo vecinal, y con el cambio por unas nuevas bases en las que tenemos que ser representados por una persona ajena a nuestro colectivo, queremos manifestar:
Que nunca querremos estar representados obligatoriamente por un miembro ajeno a nuestro colectivo.
Que nuestra opinión social, no puede suplir a la opinión técnica, pero tampoco al revés.
Que tenemos derecho a participar y no a la manipulación formando parte de un "paripé".
Participar es poder tener opción de exponer desde nuestra visión y en línea con el actual ordenamiento para conseguir ciudades saludables, entre otras medidas, el tráfico debe ir desplazándose del centro de las ciudades (y no llevarlo hasta el centro con un aparcamiento subterráneo), lo cual nos lleva a plantear el ensanche peatonal del centro de la ciudad y generar los aparcamientos alrededor de esa zona.
En el caso de que una mayoría optara por tal ubicación:
Estaríamos en desacuerdo con albergar dentro de la Plaza, las entradas y salidas de los vehículos.
El "pariré" que nos ofrece el Ayuntamiento, nos brinda poco más que elegir la ubicación de los maceteros y el color de las papeleras.

Atentamente.

Fdo. Àfrica Bovaira Broch

POSTUM

2009-01-16T10:01:00.000-08:00

Lluite amb força contra la tristesa que m'aboca a desitjar descansar ja i per sempre, però si la feblesa em poguera i no aconseguira retrobar-me amb la soledat que ja fa molt em fereix, vos pregue als qui em voleu que no deixeu que em neguen l'existència.
He buscat ser jutge i responsable dels meus actes, amb informació contraposada, reflexió i crítica.
He aspirat a una subjectivitat honesta i compromesa.
Em reconec passions que em ceguen i sé que no he renegat mai d'elles, perquè em sembla, que les passions en lloc d'allunyar-te, t'apropen més humanament al raciocini.
Potser he errat massa, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
He estimat molt i potser no he transmés estima.
Amb seguretat he volgut posar en ordre les idees, però sempre les he expresades desordrenadament, amb nerviosisme i inseguretat, ara, també amb integritat.
No he sabut ajudar i he necessitat i rebut molta ajuda, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
No he pregat a Déu perquè no hi crec i perquè em sembla indiferent la seua existència per als meus actes.
No em pareixen morals els preceptes, les confessions absolutòries, les recompenses, molt menys les de vida eterna, més aviat em sonen a repressió, control, violació i inmaduresa.
No m'agraden els origens, ni divins ni sanguinis, ni déus, ni reis, ni coronats, sinò el fons i la forma.
M'estremei-se´n les arrels que ens fixen al sòl, que ens tornen totalitaris i ens avorten l'esforç de les ales, de la tolerància, l'intercanvi i el mestissatge.
Em subgetiva amb passió el despull del pensament i les pors que l'acaronen.
Tinc el ple convenciment de qué la troballa millor per a un ésser humà, està en un altre ésser humà, en les associacions democràtiques i solidàries, amb independència però sense deixar de tòrcer els ulls cap a l'esquerra, amb la igualtat en l'essència i el tresor de l'arrop i la fel de la pluralitat, amb la concepció d'un món sense fronteres.
Davant l'aterridora certesa de què he de fugir per sobreviure, deixant als qui son com jo mateix, he trobat consòl en la natura que m'ha acollit en la soletad, però a la vegada i malgrat l'evolució, la natura em sembla absoluta, dolça i creuel, em recorda massa l'engany i el sofriment. Hem de pactar la convivència, no vull que s'erigiesca en un déu.
L'últim record serà sempre per a tu Èlia. No vull dir ni com eres, ni que has fet per mi, em manca sensibilitat per a expresar-ho, tan sols diré molt baixet per a mi...Èlia.
A tu t'encarregue el meu comiat.
Voldria ser generosa i donar tots els meus òrgans, però saps de les meues febleses i les meues pors, i no puc renunciar a què abans de descansar ja i per sempre m'anestesien, perquè no creient en més vida que en aquesta, em fa por el patiment mentre cuege.
M'agrada la rosa rosa, salvatge, amb el cimall presoner en un puny, en punys alliberadors de corones.
No vull esglésies, ni resos, ni creus, tan sols que em llegisques un poc d'allò que m'agrada de l'obra de Nietzsche.
Que no em cremen Èlia, no he aprés mai a acomiadar-me tan prest, deixeu que siga la llosa que porta escrit el meu nom qui ens separe per a sempre.
Mare, germà...amigues...amics...vos pregue als qui em voleu, que no deixeu que em neguen l'existència.

Vila-real 20 abril de 2001

Dirigit a ...ELIA GUINOT USÒ

Proposició dotació d'equipament en parcs per a "La tercera edat"

2009-01-16T08:21:00.000-08:00

Amb la intenció de començar a caminar des de l'ámbit local en una nova perspectiva d'atenció a la Tercera Edat, i apostant en la línea de eixa futura i importantisima "LLei de Dependència", els presentem la següent proposta:
Proposta
La practica d'activitats deportives repercuteixen molt positivament en la salut física y psicológica dels ciutadans, especialment en la gent gran.
És important que es realitzen activitats a l'aire lliure.
Els parcs per a gent gran, poden estar junt a les de menuts o especialment disenyadess per a ells, repartits per la ciutat i a l'Ermitori on es podrien desplaçar amb vehicles de reduida velocitat, semblants als utilizats per a menuts i que els fan gaudir del seu entorn aprofitant el clima d'aquesta zona.
Consisteixen en un espai de fácil accés i la instalació d'aparells adaptats per a usar a l'aire lliure, en un ambient relaxat i d'ombra amb vert.
Cada módul presentarà un cartell amb instruccions per al ús correcte d'exercicis de manteniment adaptades a persones grans.
També podrien ser punt de partida per caminades programades que ja realitzen grups de persones grans i que cal prevenir les condicions del camí i la visibilitat.

Atentament. Àfrica Bovaira Broch

Federació d'Associacions de Veïns de Vila-real

CARTA A ZAPATERO SOBRE ESTATUT D'AUTONOMIA EN LA C.VALENCIANA

2009-01-16T07:53:00.000-08:00

Señor Presidente del Gobierno.
Quiero manifestarle mi indignación y vergüenza por la actuación de PSPV, en la reforma del Estatuto de Autonomía.
No solo menosprecian el principio de la representatividad democrático, dejando sin legitima expresión en las Cortes, la opción de centernares de miles de valencianos y valencianas, sinó que atentan contra la lengua, adoptan el postulado del "blaverismo". Ahora que, después de mucho esfuerzo, disponiamoes de múltiples sentencias de reconocimiento legal de la unidad de la lengua catalana, con la equivalencia de los nombres "valencià" y "llengua catalana", confirmada al más alto nivel (Tribunal Constitucional), ustedes deciden recular más allá de lo que hicieron el 1982 y asumir las tesis reaccionarias del "blaverisme", dandoles cobertura estatutaria con el idioma valenciano.
Han preferido ustedes ir con la derecha ultra y olvidar las demandas de la sociedad civil, de los sindicatos, de la izquierda o las Universidades.
Es su opción.
¿Como vamos a votar al Psoe aquí en la Comunidad Valenciana, si es incomprensible que pacten con lo más reaccionario?
No en balde el PP tiene aquí su feudo....pero.......¿no se dan cuenta de que tienen unos votantes incondicionales y que ustedes pierden su electorado de izquierda?
Atentamente.
Vila-real 8 Febrero 2006
Fdo: Àfrica Bovaira Broch

L'ESGLÉSIA I LA CASA DE LA DONA A VILA-REAL

2009-01-16T07:33:00.000-08:00

Jo em considere una participant activa de la Casa de la Dona a Vila-real, i en base al que
deia Adorno que l'observador imparcial està tan implicat com el participant actiu, vull
contar la meua experiència.
Podria començar dient que "mi gozo en un pozo", ja que el dia que la Casa de la Dona a
Vila-real va ser una realitat, il·lusionada em vaig implicar junt a altres dones per buscar, preguntar i estudiar, allò que era també història del nostre poble, la vida de les dones.
A més, hem tingut molts encontres per imaginar i compartir aquelles iniciatives que creiem vàlides per aconseguir la integració de la dona a tots els àmbits, a la vegada que donàvem contingut a la vida democràtica al nostre poble.
Han sigut molts dies de treball, amb amistats noves i moltes experiències enriquidores, però només he encontrat obstacles des de la Casa de la Dona, menyspreu al treball realitzat i
intents continus per trencar la xarxa que les dones creiem imprescindibles per organitzar-nos.
Esperava que amb el canvi de regidora les coses canviarien, però després de saber que
per a començar han sigut regalades per a reparar el mantoll d'una mare de Déu, 800.000 pts
de la Casa de la Dona, per tant amb diners públics i per a emprar mesures que aconseguiren la igualtat social de la dona, objectiu per al que ha sigut creada, i saber també, que es
dificulta la informació que puga crear xarxes de dones que persegueixen aquest objectiu,
he de dir amb claretat que el resum és:

L'eslésia ha trobat en la Casa de la Dona a Vila-real, un forat més per on traure diners de la bossa de l'erari públi, amb el consentiment de l'Ajuntament.

El PP per acció i PSOE I BLOC per omissió.
I és que quan els partits polítics el que més valoren és poder perdre vots, perden ideologia i es converteixen en màquines de poder dirigides pels que han manat sempre, l'Església i els rics.

Les mesures de igualtat per a les dones, nascudes de les relacions de l'Església i la Casa de la Dona a Vila-real em fan recordar aquella cançoneta que deia:

¡Igualdad! , oigo gritar
al jorobado Torroba
¿Quiere verse sin joroba
o nos quiere jorobar?

jajajajajaja... riure per no plorar !!!

GRUP DE SOPORT AFECTIU CONTRA LA VIOLENCIA

2009-01-16T07:22:00.000-08:00

FEDERACIÓ D´ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE VILA-REAL

Distingida regidora de la Dona;
Volem aprofitar l’avinentesa per a comunicar-li que aquesta Federació, a través de la CAVE-COVA (Confederació d’Associacions de la C. Valenciana), ha mantingut una reunió amb la Direcció General de la Dona, encapçalada per Na Clara Abellán. Aquesta reunió va servir per a exposar diferents actuacions, amb el compromís dels càrrecs de l’Administració d’estudiar-les, d’acord amb la seua especial vàlua. Així, la nostra finalitat és aconseguir una major igualtat social, i ja fets aquests aclariments, ara ens dirigim a vosté per a sol·licitar-li que una de les activitats que vam exposar a l’Administració valenciana també puga traduir-se a nivell local; tot i entenent que l’Ajuntament de Vila-real ja la pot incloure en el proper programa d’activitats per la igualtat. Així;
Sol·licitem:
Curs bàsic d’atenció contra la violència de gènere, per a iguals (ciutadanes/ns sensibilitzades/ts)
Aquest curs, té una doble vessant i objectiu.
-Detecció, sensibilització i preparació, davant un dels més greus problemes que afecten la societat actual. El curs redundarà en un creixement humà de les persones receptores de l’activitat. Tanmateix s’aprofundirà en el coneixement de les circumstàncies i reaccions de les víctimes, de vegades incomprensibles per a la resta de persones, i que el seu desconeixement fa que la societat satanitze la víctima en comptes de facilitar-li la imprescindible ajuda social per a fer front al problema.
-Recursos humans per a la creació d’un grup de persones capaç d’oferir una més eficaç i humanitzada lluita contra la violència de gènere, en les distintes fases, així com en la solitud posterior i nova integració.
Aquest grup estarà a disposició de la Regidoria o qualsevol entitat que enllace amb l’administració municipal corresponent.
L’ajuda social representada pel grup, preparat i coneixedor del fenomen de la violència de gènere, és una eina essencial, que no pretén, ni pot, substituir l’atenció professional, però tampoc l' ajuda professional pot abastar i suplir l’ajuda social.
Així, li preguem que aposte amb força, que pose il·lusió, temps i recursos en aquesta activitat, ja que la considerem com a un deure amb la societat i també amb cadascú de nosaltres com individus.
Ens posem a la seua disposició, i en el cas de no comptar amb el nombre de persones necessari per a portar endavant aquesta activitat, la "Federació d’Associacions de Veïns" es compromet a aportar el nombre de persones suficients.
Atentament.

Signat: Àfrica Bovaira Broch

REGIDORA DE L’IL·LM. AJUNTAMENT DE VILA-REAL, Na M. José Valtueña Batalla

CONTESTACIO A B.CARCELLER SOBRE LA DISCRIMINACIO DELS HOMES...

2009-01-16T07:15:00.000-08:00

El primer alcalde democràtic sembla no haver-se enterat que la democràcia no és una meta sinò un procés, ni tampoc, que el feminisme no és igual al masclisme però des de l'altra meitat.
El corrent feminista és un corrent democràtic que ha lluitat per la igualtat de les dones davant la llei, la qual cosa han aconseguit per a bé del conjunt de la societat i no tant sols per a les dones. Però el procés democràtic continua i el corrent feminista lluita per una democràcia paritària perquè sinò, no és democràcia, i a més a més, no tant sols representativa sinò participativa. I és per això i perquè les dones hem estat excloses del pensament (50% del pensament humà ha sigut desperdiciat ), de la cultura, de les decisions polítiques i de tants altres sectors que estructuren la societat, que les lleis no aconsegueixen justícia, i per tant s'han d´aplicar mesures de discriminació positiva per a fer-la possible.
A la vegada, amb la integració de la dona, i la revisió de la història escrita i de les virtuts públiques, aconseguirem justícia social.
El servei d'informació per a dones, és una mesura de discriminació positiva, (emprada per
afavorir la igualtat de qualsevol col-lectiu que ha quedat discriminat).
¿Com pot dir vosté que : "la casi totalitat de temas que se han indicado como objeto de consulta e información tienen el mismo interés tanto para la mujer como para el hombre" i que "todos los varones podemos sentirnos discriminados" ?
Es refereix a la informació laboral?
Sap que les dones són un dels sectors més afectats per l'atur?
O es refereix a la violència?
Sap quantes dones la pateixen i moren a l'any?
¿L'anonimat al que hem estat condemnades les dones (i no "las hembras", com diu vosté) al llarg de la història, no el mou a escriure un columna més digna?
Lamentable.

Contestació a B.Carceller (primer alcalde UCD en democràcia) sobre anar a la processó els regidors.

2009-01-16T07:09:00.000-08:00

L'aïllament del maset, és de segur, responsable de que no m'haja assabentat, de la bústia
que té el partit socialista a Vila-real, per tal, de recollir sugeriments per l'elaboració del seu programa polític.
Gràcies a la utilització pública que ha fet d'ella En Baptista Carceller, estic assabentada d'aquesta novetat.
Evidentment, tinc altres víes més directes per a sugerències, però donat el cúmul d'incongruències, el to allisonador i fins i tot provocador, amb el !Venga ya! que utilitza En Baptista Carceller, he preferit també, utilitzar la bústia públicament.
La meua sugerència és: "separació Església-Estat", amb el major dels respectes, la qual cosa
no implica la genuflexió, tan distinta a la reflexió, que és la tasca que ens ocupa.
"Otro gallo nos cantara", si la intolerància d'algúns no hagués ocupat terrenys que no els
pertanyien ni els pertanyen, arreu del món.
Sobre anar o no anar a la processó els regidors, diu vostè: "que esten en sintonia con el pueblo"
Els que pensen com jo, som poble per a vostè?
A continuació fa un raonament , a la meua manera d´entendre correcte, però amb
conclusió errada.
Diu vostè: "en demasiadas ocasiones la postura particular de los concejales socialista ha pasado por encima de sus obligaciones representativas..."
Per això mateix que diu vosté...cap regidor independenment del seu color polític, deu anar com a regidor a la processó, ja que aquesta, no és més, que una manifestació de creences particulars, segons vostè majoritàries, (que no per majoritàries democràtiques) i sobre creences, cadascú deu representar-se a si mateix.
¿ No ni hauran interessos per donar-li representació legal amb la presència de la
Corporació Municipal a qui no la té més que moral ? (Quan la té).
Finalment cita vostè un acudit "Aquel que no sepa, o no quiera sonreir, que no ponga
tienda ".
Cal dir, que no es tracta de comprar ni vendre, i menys amb somriure fals, sinó de resoldre
els problemes socials que es van presentant dia a dia al nostre poble, donant-li contingut
ideològic, amb la mateixa llibertat per a la seua ideologia com per a la meua.
Sobretot amb llibertat de pensament que és l´únic camí per ser realment lliures.
Faria vosté bé, en reflexionar des de la tolerància abans d'obrir la boca.

Despedida a Victor a qui sempre tindré en el record

2009-01-16T06:41:00.000-08:00

Víctor...
Déjame que escuche esa guitarra que hoy me falta el aire, que hoy necesito buscarte, en otros rostros buscarte...
Si un triste azar, te llevo lejos...te acompañen las estrellas y te acaricien los sueños, pero el sonido de mi voz, de nuestras voces, siempre tendrá el sonido de tu voz, porque hoy y cada día, te recordamos...
"Amb el misteri dels sencills, els ulls inquiets, el cos altiu"

Víctor...
Recuerdo cuando hablamos, de que las lenguas nos unen y no que nos separan.
Las lenguas son deseo... de comunicarse, de compartir, de estimarse...
Y es muy fácil estimarte...encontrarte, entre canción o poema, que en una lengua u otra...
"Enyoraven les primaveres lliures"

Víctor...
Como dice la canción...
"Todo pasa y todo queda, porque lo nuestro es pasar, pasar haciendo camino, camino sobre la mar"
Y tú hiciste camino, sobre un mar de intolerancias, injusticias, desigualdades sociales.
Fuiste un participante activo en el camino de la democracia.
Al recordar tu expresión...tu mirada... recordamos tu solidaridad, tu compromiso con lo social.
Recordamos, que..."El mundo se mueve por los que como tú caminan"

Víctor...
Y al oír...
"Hem viscut junts, molt junts,
i volem viure junts, els temps nous que vindran,
i volem lluitar junts, per tot el que hem lluitat"
Te recordamos y nos hablan de ti, de tu fuerza, de tu carácter, cuando recitan...
Que el calendario no venga con prisas!
Que las verdades no tengan complejos!
Que los que matan se mueran de miedo!
Que ser cobarde no valga la pena!
Que no te duerman con cuentos de hadas!

Víctor...
Y queremos, vivir el tiempo acordado contigo,
Perquè avui...
"Es veritat que hi ha un gran silenci,
és veritat que el buit es esplendit...
quan ens queda tant, per a fer"
Porque como dice la canción...hoy...
"Regresan los trenes...y pateras,
cargados de pobre gente,
ojos que a ninguna parte miran,
porque en parte alguna ven su destino.
La luz de la pobre gente, señala el camino pavoroso y tenaz,
de una Europa en plena noche.
Nos despierta la vergüenza por no haber dicho: BASTA.

Victor...

Te recordamos y nos habla de ti...
"Un himne per no vencer mai fent la guerra,
només som si vosaltres sou vida.
Diferents en la pell i en la parla...
ens feu rics quan no sou com nosaltres.

Víctor...
No podías tener un mejor nombre y apellido,
Ganador y leal.
Ganador en las conquistas sociales que hoy nos ofrece la democracia.
Ganador del respeto de tus conciudadanos por la integridad con que has defendido tus ideas.
Repetir tu nombre y apellido es recordarte...
VICTOR LEAL.

Intromisión del concejal en la Asociación

2009-01-16T06:39:00.000-08:00

Dones dels magatzems de taronja

2009-01-05T08:28:00.000-08:00

Neixer a Vila-real

2009-01-03T02:43:00.000-08:00

Desacralitzar per la llibertat i contra l'especiïsme

2009-01-03T02:16:00.000-08:00

El segle XX ha donat un colp certer als models de poder legitimats per la divinitat, llinatge o qualsevol fonament sobre ràncies tradicions i obediències. Ha anat consolidant-se la democràcia com a forma de poder, cimentada en bases racionals.
Molt a poc a poc, anem veient una desacralització lenta però irreversible del poder, malgrat que perviuen encara molts reductes teocràtics.
Desencoratjats, seguim veient molts polítics que, fins i tot, anant en contra de la ideologia que representen i ancorats en una miopia política a la caça del vot (?) fan grosses, amb la seua presència representativa, les més atàviques manifestacions religioses; encara no han entés que en qüestió de creences cadascú s'ha de representar a ell mateix. Participen en manifestacions d'una institució antidemocràtica, una església que practica la discriminació de gènere, que és un clar exemple de capitalisme salvatge, que ha fet la seua "particolare" recuperació de la memòria històrica, amb llistes de morts de la guerra civil en les seues façanes, des dels dies més sagnants i dolorosos en acabar la guerra. I ara s'oposen a que acabem amb soterraments il·legals de persones que lluitaven per les llibertats, molts dels quals tot i ser cristians, mai han estan en les seues façanes, una església que qüestiona l'educació per la ciutadania, quan eixa mateixa església ha tingut... pels segles dels segles, amén... el monopoli en l'escola, atemptant greument contra la llibertat de pensament.
Tampoc podem perdre de vista forces econòmiques supraestatals, organismes de control social encarregats de dosificar la satisfacció de necessitats i consum, que pitjor que l'opi del poble, són la droga del poble, ja que, mentre un té un efecte narcòtic, l'altra mata.
Pico de la Mirandola i altres humanistes del Renaixement, bastiren la seua estimació de la dignitat humana en la idea que l'home ocupava la posició central i fonamental en la Gran Cadena del Ser que anava des de les formes més humils de la matèria a Déu mateix.
Els filòsofs moderns s'han desempellugat d'estos additaments religiosos i invoquen lliurement la dignitat de l'espècie humana sense necessitat de justificar eixa idea.
Repassem les frases següents:
"Anem cap a societats hiperdemocràtiques a les que cada vegada li repugnen més les regles de conducta".
"L'individu pareix més lliure que mai, però a la vegada, no ha estat mai més controlat".
Davant la paradoxa que representen, entendrem que el sentit ètic vindrà donat per subjectes lliures, amb capacitat de donar-se a ells mateixos la llei, amb total llibertat i responsabilitat, és a dir, tal com és el vertader significat de l'ideal republicà i no tan sols com a forma de govern oposada a la monarquia o principat, sinó una forma de vida comú, en la que el fi és la dignitat dels ciutadans/es i en la que la concepció de vida és profana, no sacra. Una virtut cívica que contrasta amb la indiferència i l'apatia política que per desgràcia domina.
Els ciutadans/es lliures i cívics han anat fent camí. Un camí que es fa cada día per poder seguir sent lliures i cívics; i al tornar la vista enrere ens adonem de tot el camí fet, per exemple, en el diàleg següent sobre uns esclaus que volien seguir-ho sent.
"Que dic jo tio, que vosté no pot alliberar a cap esclau...
I què et fa pensar això, neboda? Perquè un esclau que ho és voluntariament, no és un esclau, és un home lliure, perquè fa allò que vol. El que passa és que ells volen ser esclaus. Vosté contrariaria la seua llibertat, és a dir, els faria esclaus si els obligara a ser lliures...
Pensa-ho a l'inrevés neboda. Si ells lliurement es converteixen en els meus esclaus, m'obliguen a ser amo d'esclaus, atempten contra la meua llibertat i m'esclavitzen... I per ahí no passe, neboda ...Ara que m'ha crescut la consciència al respecte, vull viure com un ser humà amb dignitat."
Este diàleg és un camí fet, però que ens posa cara a cara amb la prostitució, amb eixe mercat d'ús de persones, ens posa cara a cara amb la llibertat d'eixa oferta i la dignitat d'eixa demanda.
I què passa amb la nostra dignitat respecte als animals, al llarg de tota la història de la humanitat?
Has pensat que la nostra relació amb els animals planteja un seriós problema moral?
El racista viola els principis d'igualtat quan dóna major pes als interessos dels membres d'una raça sobre un altra. De manera semblant, l'especiïste permet que els interessos de la seua espècie s'imposen sobre els interessos més fonamentals dels membres d'altra espècie.
El canvi d'actituds respecte al patiment dels animals està intimament lligat al respecte global i per extensió a tot el planeta.
Creure que som els únics éssers que podem patir i mirar cap a un altre costat quan es parla d'este tema, no és més que un prejudici especiïsta.
El patiment que provoquem als animals, és una indicació encara més clara del nostre especiïsme que el fet què estiguem disposats a matar-los.
La tortura als animals en nom de la festa, així com la diària explotació i indiferència al patiment animal en les granges (hormones, alimentació inadequada, immobilització, llocs insalubres) repercuteix en la nostra salut i el que és pitjor: Ens degrada com a humans.
Els animals no són màquines, són sers d'un altra espècie i han de ser tractats d'acord amb les seues característiques i necessitats naturals.
Urgeix un acurat control sobre la criança i el comerç de cries, les quals són separades dels seus progenitors, per a la seua venda.
Caldria prohibir el transport de llarga duració i a distancia d'animals vius. El sacrifici dels animals s'ha de executar amb el menor patiment possible; no poden estar agonitzant durant hores a causa d'haver-los sacrificat sense condicions.
La gran majoria d'animals que torturem en festes i que diariàment criem en granges tenen un sistema nerviós tan evolucionat com el de la nostra espècie, per tant, amb el mateix dolor.
Unes exigents condicions de benestar i salut dels animals en les explotacions agroindustrials han de ser centrals en la política alimentària europea, ja que la ciutadania europea consumeix milions d'animals cada any com a font proteïnica de les dietes alimentàries.
Hem de promoure activitats culturals, pedagògiques i formatives que fomenten un major respecte pels animals; hem d'impedir i comdemnar qualsevol acte cruel, així com la seua degradant i cruel explotació.
Els humans hem de reflexionar sobre la nostra relació amb els animals, i no es tracta amb això de conferir-los els mateixos drets, sinó d'assumir que tindre compte dels sers vius és beneficios per mantenir l'òrbita ètica, perquè en l'afirmació del dret a la vida humana està implícit el rebuig al sofriment i vida degradant, per tant, tot allò que reforce este sentiment està a favor de la nostra dignitat.
Igual que en el racisme, la crueltat del especiÏste només serà reconeguda quan el benefici s'acabe (l'econòmic d'uns pocs a costa d'una alimentació insana per a tots i el sofriment i tortura d'animals d'una altra espècie).
Hem d'obrir el sistema social a la búsqueda de nous fins, ideals i valors, tot tenin en compte que, si el món biològic està regulat per codis genètics, el món històric està regulat per còdis lingüïstic, en els quals hi ha funcions privilegiades que són responsables dels còdis, els quals a la vegada ho són de la seua reproducció en sistemes oberts: en l'orde biològic, els cromosomes; en l'orde històric, els intelectuals, artistes, científics...
Per tant, així com filòsofs moderns invocaren lliurement la dignitat humana sense necessitat d'additaments religiosos, els intel·llectuals d'avui, especialment, han d'empentar amb més força eixe camí de dignitat humana respecte la nostra relació amb els animals. Perquè el terme intel·lectual no designa una figura, designa una funció i el privilegi de la cultura els exigeix un compromís major amb els problemes socials que atempten contra la dignitat de la vida...I per contra, veiem amb tristesa que, cada dia més, la majoria s'han exiliat al planeta del silenci.
Hem de fer un camí nou per poder escriure una història nova respecte al nostre especiÏsme que ens degrada com a HUMANS

Querella criminal

2008-12-30T10:25:00.000-08:00

Entrevista amb el subdelegat del govern

2008-12-30T10:01:00.000-08:00

El Sindic insta a declarar la ZAC en Vila-real

2008-12-30T09:53:00.000-08:00

L'amistat és amor i mou el món

2008-12-30T09:47:00.001-08:00

Polèmica per l'entrada de Bovaira en el Consell de Participació

2008-12-30T09:14:00.000-08:00

Además del Aplec de la Solidaritat, otro de los temas que ha centrado las primeras reuniones del Consell de Participació Ciutadana en la actual legislatura ha sido la entrada o no de la Federación de Asociaciones de Vecinos en este órgano consultivo. El debate, que retoma la polémica abierta ya en la pasada legislatura, acabó con el voto afirmativo de los miembros del Consell a la entrada de la presidenta de la Federación, África Bovaira, en la entidad. Esta decisión fue elevada al pleno municipal, que, según Valtueña, decidió dejarla sobre la mesa.
Ahora, tal como apunta la concejala, la entrada de Bovaira en el Consell debe pasar por la Comisión de Bienestar Social para después volver al debate plenario. Sin embargo, miembros de la entidad aseguran que el Partido Popular está vetando a la presidenta de la Federación de Vecinos.

Poema d'amor

2008-12-30T08:32:00.000-08:00

El texte següent l'he escrit fixant la meua mirada en una imatge d'home...una imatge per a mi molt sensual

T'adones company que soc una intrèpida?
Què m'atreveisc a escriure açò sense rubor...sense por al ridícul?
Saps?
No puc caure en la mediocritat, hi ha un sentiment autèntic i sà que m'arrastra a tu.

"La teua imatge esclata front a mi, una enrrere l'altra, com un foc d'artifici,
i respire a fons...intentant avortar un prohibit desig.
Et mire amb força per a que els teus ulls es fixen en mi i em trobes,
esperant, et dibuixe amb la mirada,
i poc a poc em perc...en una imatge rebel i sensual,
que enyorant-la junt a mi
aconsegueix voltejar… eixe punt que enardeix les entranyes,
eixe punt que es volteja en els moments més intensos,
front als teus llavis entreoberts que em fereixen,
que m´inciten a buscar... i a perdrem,
entre els teus braços somniats,
que mentre em motlletgen m'estremeixen,
front la imminent possesió mutua,
quan en fixar els teus ulls en els meus…
la mirada em penetre...
I en la profunditat de les aigües cristal·lines dels teus ulls,
com en una nit molt fosca,
m'abandonaré al dolor punçant de el desig,
entre jocs de plaer, i... t'amaré.
Després...en la laxitut del teu cos,
omplint-ho tot el respirar fons i pausat,
agafaré les teues mans entre les meues
i besaré amb passió, en el més profund,
allí on es marquen les línies de la vida.
Sense quasi tocar-te...
recorreré el teu cos amb els meus llavis,
i et sorprendré amb besos solitaris,
per encrespar el teu mar amb ones braves,
fins aplegar a mi, amb un missatge d'amor.

Què t'ha paregut calçut?
Oiiiiiiiiiiiiiii...
La pantxa...
Com si m'hagueren clavat una fletxa.
Saps?
És el dolor de el plaer...jajaja
el plaer de el pecat.

Àfrica

Al·legacions al concert previ del PGOU a Vila-real

2008-12-30T08:12:00.000-08:00

A l’Equip de Govern de l’Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real i a l’Equip Redactor
del Concert Previ de Pla General d’Ordenació Urbana de Vila-real
Qui subscriu este document,
Àfrica Bovaira Broch, amb DNI 73368171B i domicili al carrer Crist de la Penitència, 101, 1r B.
Vocal de la "Plataforma No a la Contaminació" d'àmbit comarcal.
Vocal del Consell de Salut del Departament-03 - la Plana (Conselleria de Sanitat).
Resident a Vila-real, procedisc a formular les següents AL·LEGACIONS:

AL.LEGACIONS AL CONCERT PREVI:

Al·legació A)
El creixement urbànistic d'un municipi tan sols s'ha de donar quan s'acompleixen les condicions d'idoneitat dels factors de qualitat ambiental, bàsiques per a garantir la qualitat de vida i la salut dels habitants.
Així, com hem pogut comprovar, arran de la publicació de les dades oferides pels estudis de la Universitat Jaume I sobre qualitat de l'aire; durant més de 7 anys, en el cas de Vila-real els factors de qualitat ambiental no són acomplits. Les dades de la qualitat de l'aire, principalment a la zona sud, són negatives com a indicadors de sostenibilitat.
La principal conclusió de l'estudi de la Universitat Jaume I és la superació dels límits legals de qualitat de l'aire, tant dels límits diaris com els de la mitjana anual. D'aquesta manera i d'acord amb les dades de qualitat de l'aire de la zona sud de Vila-real que ha obtés la UJI, mitjançant l'escaient conveni amb l'Ajuntament de Vila-real, es reconeix que durant l'any 2007 hi ha 37 superacions dels límits legals. Cal aclarir que l'estudi esmentat té un desviament substancial: Tan sols han sigut mesurades les anomenades partícules PM10 durant 130 dies, tot fent una extrapolació fins arribar a completar els 365 dies de l'any. Açò ens donaria una xifra escandalosa de 104 superacions anuals del limit diari.
Aquest conjunt de circumstàncies, així com els reconeguts efectes negatius, en la salut dels habitans de Vila-real, hauria de ser factor limitador de qualsevol plantejament de creixement urbanístic en la zona sud, tot i més quan, alhora, s'exposa el projecte d'eixamplar-hi també la zona industrial.
Per tant, la previsió de creixement urbanísitic a la zona sud de Vila-real s'ha d'anul·lar.

Al·legació B)
Els criteris de sostenibilitat ambiental han d'orientar tota política de desenvolupament urbanístic als municipis. Les previsions de creixement del sòl urbanitzable de caire residencial a Vila-real han de contemplar necessàriament el proveïment d'energia, aigua i altres recursos essencials a la població.
Atés que la previsió d'augment de població que es dedueix d'allò que proposa el concert previ del PGOU és quasibé del 100%, haguera estat necessari que l'esmentat concert previ assenyalara detalladament quines són les fonts sostenibles per a assegurar el proveïment d'aquests recursos.
Aquest concert previ manca absolutament de l'anàlisi i la reserva de llocs suficients i diversificats per a la generació d'energies renovables, en la mesura que caldria per a la sostenibilitat mediambiental d'una població projectada de vora 100.000 habitants.
Tanmateix, cal una previsió més acurada de quines seran les polítiques d'abastiment d'aigua i el seu tractament posterior, que alhora siguen sostenibles mediambientalment, tot atenent la població projectada i el gran nombre d'activitats industrials que s'hi implantarien a Vila-real.
Cal fer un disseny urbanístic, quant a les polítiques hídriques i energètiques que siga compatible amb la sostenibilitat mediambiental. Pel que fa a Vila-real, s'ha de reduir considerablement el desenvolupament urbanístic de sòl de tipus residencial i industral, fins que s'assolisca un entorn que siga conforme als requeriments de sostenibilitat energètica i hídirica.

DEMANE
Que aquestes al·legacions es tinguen en consideració, ja que es tracta d'un document previ i que suposadament pot corregir aquells aspectes que detectem.

VILA-REAL, a 17 de juliol de 2008

Signat:
Àfrica Bovaira Broch

Segons l'inventari d'emissions de la C. Valenciana

2008-12-30T05:50:00.000-08:00

Alertan de los altos niveles de contaminación aérea registrados en la Plana

Xavier Manzanet, Vila-real

La representante vecinal en el Consell de Sanitat del Departament 3, la vila-realense África Bovaira, ha pedido al citado organismo en su última reunión que se cree en el seno del mismo y "de manera urgente la Comissió de Salut Ambiental que esté formada, sobre todo, por profesionales". Según el último Inventario de Emisiones de la Comunidad Valenciana, probablemente de próxima publicación "las cifras son serias, graves y muy preocupantes para la provincia de Castelló y para la comarca de La Plana", afirmó Bovaira. Según la representante vecinal la situación "es de tal calibre y, valgan los datos comparativos, que en toda la Comunidad Valenciana se lanzan a la atmósfera 1.400 toneladas de óxido de azufre procedentes del tráfico y nada menos que 25.000 son las que proceden de la industria cerámica que quedan en la provincia de Castellón cuando el total de la contaminación a nivel del Estado español queda en 47.000 toneladas. No hace falta ser especialmente sagaz para ver que más de la mitad de esa contaminación la tenemos nosotros solitos aquí, en la provincia de Castellón y en la zona de La Plana". "No puede negarse que en poblaciones como Vila-real y en el resto de la comarca han aumentado de forma importante problemas como las isquemias, que se han doblado, como también se han doblado los cánceres de pulmón", añadió.

Demanem un Congrés Ciutat Verda abans d'un nou PGOU

2008-12-30T05:37:00.001-08:00

Las AAVV quieren opinar al redactar el nuevo PGOU
04/03/2006 J. C

La Federación de Asociaciones de Vecinos de Vila-real pedirá al equipo de gobierno popular que se tenga en cuenta la opinión de entidades ciudadanas y asociaciones en la elaboración del nuevo Plan General de Ordenación Urbana (PGOU), para el que el concejal de Urbanismo, Juan Serrano, dice que ya han comenzado los primeros trabajos de estudio previos a la redacción de la propuesta definitiva.
La presidenta de la federación vecinal, África Bovaira, asegura que "ya deberían haberse iniciado actividades que recojan las necesidades de la ciudad desde distintos sectores y, así, poder dar al municipio un ordenamiento acorde con nuevas apuestas para un desarrollo sostenible y de calidad de vida".
Con ello, según Bovaira, se daría respuesta al "caos urbanístico, contaminación y tráfico". Y critica la "falta de visión de futuro" del equipo de gobierno que encabeza el alcalde, Manuel Vilanova.
Asimismo, la federación propone celebrar, antes de elaborarse el nuevo PGOU, el congreso Ciutat verda.

És un escàndol tenir tantes vivendes buides

2008-12-30T05:32:00.000-08:00

La Federación de Asociaciones de Vecinos de Vila-real ha denunciao la existencia de un total de 2.677 viviendas deshabitadas.
La entidad considera "alarmante" esta cifra y solicita a los responsables municipales que inicien la elaboración de un censo sobre la vivienda vacía, con el objeto de dilucidar las causas por las que se encuentran de uso casi 3.000 casas en Vila-real, así como también las características de cada inmueble y la titularidad de los mismos.
"Ya en el 2001 denunciamos que sufríamos un continuado proceso de subida de los precios de la vivienda, tanto de la nueva como de la usada", indica la presidenta de la federación vecinal, África Bovaira. "Año tras año se ha ido disparando el precio de la vivienda, llegando a cantidades inasumibles para la mayoría de la población y sufriendo, además de las hipotecas, contratos laborales inestables", añadió.
Bovaira asegura que las asociaciones de vecinos acogerían de forma positiva que el Ayuntamiento gravara la tenencia de casas y pisos deshabitados o cuyos propietarios no justificaran debidamente los motivos por los que la vivienda está vacía.
Para los responsables de la federación, las autoridades deberían "frenar la actual especulación, sacando al mercado en régimen de arrendamiento las viviendas vacías, otorgando un plazo al propietario para llevar a cabo tal objetivo" y "proceder a la expropiación forzosa del inmueble" en el supuesto que el propietario hiciera caso omiso.

Les associaciones demanen que la festa arribe als barris

2008-12-30T05:31:00.000-08:00

Las asociaciones de vecinos de Vila-real se muestran partidarios de una mayor descentralización de, al menos, algunas de las actividades que se incluyen edición tras edición en el programa de las fiestas patronales, tanto las que se celebran en honor a Sant Pasqual, en mayo, como las dedicadas a la Mare de Déu de Gr cia, en el mes de septiembre.
En este sentido se expresan algunos de los responsables vecinales consultados por Mediterráneo, al considerar que los festejos se centran "casi exclusivamente en el centro urbano y hay algunos actos, como los bous de foc que podrían llevarse también a los barrios", asegura Carmina Marcilla, presidenta de la AAVV El Progreso.
REPRESENTACIÓN Pero uno de los caballos de batalla por el que vienen trabajando estas entidades, especialmente desde la Federación Local de Asociaciones de Vecinos, es su reincorporación a la Junta de Festes. "En el anterior gobierno socialista había tres representantes de asociaciones de vecinos en la Junta de Festes, pero el equipo del PP eliminó esta representatividad vecinal", afirma África Bovaira, máxima responsable de la organización que reúne a la mayor parte de las AAVV de Vila-real.
Bovaira se muestra dispuesta a que las asociaciones de vecinos de la ciudad participen en el congreso de fiestas que el concejal Ignasi Clausell pretende llevar a cabo en los primeros días de marzo "siempre que estemos en la Junta de Festes", ente sobre el que considera que está "mal representado", ya que opina que "el pueblo no sólo está formado por peñas".
"Nos plantearíamos participar en el congreso de fiestas si volvemos a ser parte de la Junta de Festes, como antes", reitera África Bovaira, quien añade que la delegación que dirige Clausell "no ha dado participación a las asociaciones de vecinos".

Les associacions volen deixar el Consell de Participació

2008-12-30T05:23:00.000-08:00

Las AAVV plantean abandonar el Consell de Participació local
Aseguran que no se llevan a cabo las propuestas que surgen del ente. Para finales de mayo tienen prevista una reunión con el alcalde Vilanova.
02/05/2006 JOSEP CARDA

Las entidades integradas en la Federació d´Associacions de Veïns de Vila-real se plantean ahora abandonar el Consell de Participació Ciutadana, siguiendo los pasos de la AAVV La Unión, presidida por Rafael Muñoz.
"Tenemos claro que vamos a dejar el Consell", afirma a este rotativo la presidenta de la Federación, África Bovaira, quien explicó que las entidades se sienten desmotivadas por el funcionamiento del organismo consultivo dependiente de la Concejalía de Relaciones Vecinales.
"En el Consell se aprueban cosas que el equipo de gobierno no lleva a cabo, además no se contesta ni a uno sólo de los documentos que las asociaciones de vecinos envían al Ayuntamiento", señala Bovaira. "Esto sólo pasa en Vila-real", añade.
Actualmente, forman parte de la Federació d´Associacions de Veïns, además de La Unión, que ya ha dejado Participació Ciutadana, las de Carinyena, El Progreso, San Fernando y El Pilar.
Sin embargo, Bovaira ha confirmado próximas reuniones con el alcalde, Manuel Vilanova, y con todos los grupos con representación municipal. Así, el encuentro con el primer edil, previsto para finales de este mes de mayo, servirá para hacerle llegar el malestar de las entidades por el funcionamiento del Consell.
Cabe recordar que el 20 de abril, el presidente de la AAVV La Unión, Rafael Muñoz, presentó en el registro municipal el documento en el que la asociación se desvinculaba del órgano consultivo al considerarlo "inoperante". Una decisión que la edil del área, Mª José Valtueña, calificó de "fruto de una rabieta". Pese a ello dijo que mantendrá el diálogo con la entidad.

l'àvia, la mare i la filla

2008-12-29T08:48:00.000-08:00

Era un hivern dels anys setenta, anava a fer deu anys i estava al menjador del col·legi. Em vaig sentir humida, amb la tovallola a la butxaca me'n vaig anar als lavabos i en veure'm la sang em vaig esglaiar, però a eixa edat les preocupacions no duren molt. Em vaig posar la tovallola per no sentir-me humida i convençuda qué això era tot, vaig tornar al menjador.
Com no podia ser d'altra manera en aquells anys, ningú m'havia parlat d'això ni de res semblant.
En aplegar a casa el problema continuava, i ara un poc més esglaiada me'n vaig anar a la Capella dels frares Franciscans, i sola, resava perquè eixa sang parara. Del contrari, estava convençuda que em moriria, Però amb deu anys, la il·lusió per qualsevol cosa et fa oblidar ràpit, i ja estarien esperant-me les amigues a l'hort de Menero.
Més endavant la mare s'adonaria, i és per això que de vesprada, quan jugava a la corda amb les amigues, em cridà a casa i asseguda al costat de l’àvia Maria, em digués: Ara ja eres dona!
Res més... Crec que eixa era la educació sexual que vàrem rebre moltes xiquetes que avui tenim cinquanta anys.
Jo no sabia allò què volia dir, a mi em semblava que era sang de una ferida que no calia curar i avergonyida, sense saber-ne per què, mirava a la mare i a l’àvia sense preguntar res.
-Posat aquestes calcetes !
La mare duia a les mans unes calcetes que portaven un drap blanc de rus, amb tres dobles i subjecte amb dues agulles passadores. L’àvia havia deixat de cosir i em mirava fixament.
-Ara no pots pegar bots jugant a la corda!
-No?
Ja m'has escoltat: No!
-I ara ja te'n pots anar.
Vaig obeir i rapidament vaig anar al carrer.
Poc a poc la vida em va anar explicant què volia dir tot allò, però aleshores, tan sols vaig pensar que la mare i a l’àvia creien que ja m’havia passat el temps per a jugar a la corda.
La mare sempre m'ha controlat la vida en tot, no m'ha deixat ni una mica d'intimitat. Sempre he sabut que m'ho regira tot i comprova allà on dic que vaig, és el control que aleshores es feia a les filles i no als fills. L'educació d'obediència inculcada a les dones, especialment des de l’església, havia aconseguit que les mares confongueren educar amb humiliar, i l'àvia i la mare pensaven que era molt perillós que una xiqueta es fera orgullosa i segons em deien, a més, jo era massa pobreta per ser-ho.
La reflexió d’avui em fa recordar a l'àvia i la mare amb tendresa i no amb rancúnia, perquè estaven més afectades que jo per la repressió de l’època i la pròpia del col·lectiu humà de les dones. L’àvia i la mare ho feien com una obligació i a més a més en ser vídues,
En hivern després de dinar me'n eixia una mica al sol per xarrar amb les amigues i de segur que era un dels moments que entre feina i feina, la mare aprofitava per regirar les meues coses, que per cert eren molt poques.
Un dia la mare guaità al balcó i em cridà.
-Què vols mare?
-Que pujes!
Pel to que emprava la mare, n'esperava una grossa.
Dalt a la cambra de dormir, l'àvia i la mare molt serioses estaven assegudes esperant-me.
Damunt del llit hi havia una capsa i la mare apremiant-me em preguntà
-Això què és?-Això és meu, ho tenia a la tauleta de nit
L'àvia em mirava penetrant i la mare semblava molt nerviosa.
-Ja se que és teu i que estava a la tauleta de nit.
-Et pregunte què és?
Per a mi era corrent, però aleshores encara no hi era molt conegut i l'àvia i la mare no ho coneixien.
-Això són "tampax"...Mare.
-Oiii, estic nervioseta només de veure-la!
-I on t’ho poses?
Jo estava violentada. Des del dia en què jugava a la corda no havíem parlat més del tema i d’allò ja feia quatre anys.
-Mare, on m'ho de posar?
Assenyalant-me nomes una mica per baix del melic, perquè més avall ja no m'atrevia, li dic: Allí dins!
La mare es girà enfurida cap a l'àvia.
-Veja si m'ho pensava!
S’aixecà, i nerviosa en traia un de la capsa.
-I es pot saber per a què t'ho poses...allí dins?
-Perquè vaig més a gust amb això que amb un drap amb agulles.
L'àvia estirà el coll per veure el "tampax" que havia quedat damunt del llit, com l'instrument del delicte. I devia pensar que m'ho posava amb els èmbols de cartó inclosos, perquè em digué: A collons, ja ho crec que aniràs agust! Mare meua… tot el dia amb això dins! Sí que estàs adelantadeta!
De vegades, la mare li recordava a l'àvia que ella era qui m'havia d'educar. Però, ara crec que també ho feia avergonyia perquè de segur que l'educació al respecte que havia rebut la mare era semblant a la meua.
-Vosté calle que estic parlant jo i sóc sa mare!
Aleshores no sé si ja hi havien consoladors però degueren pensar que era alguna cosa de semblant o algun mètode anticonceptiu.
Avergonyida els vaig explicar que ho venien a les farmàcies i que era més higiènic que els draps que s'empraven abans.
De segur que van quedar convençudes perquè la mare tan sols em va dir: Doncs no cal que sigues tan moderna ni tan higiènica, que més d’una s’ha fet malbé de tanta modernor i tanta rentamenta en eixos dies.
-I a vosté, guantes vegades li haig de dir que no pose basa en estes coses quan jo parle?
-Xica! Xica! No m’acalores! Li contestà l'avià amb ganes de gresca, aprofitant que estaven nerviosetes.
Auuu…I tu alça eixa capsa on jo no la veja i cap avall, monyicota !!!

Fugir i anar-se'n

2008-12-29T08:44:00.000-08:00

Era la vespra de Sant Joan… Amb por i amb coratge fugia de casa, però també me n'anava, perquè fugir no és anar-se'n.
Els colps d’inútil !...Inútil !…Inútil !... Em seguien fent mal. Sentia encontrades les emocions més extremes. Era la confusió, i ara la claror, abans la feblesa i ara el coratge. Em paralitzava un intens dolor que ara m’ajudava a fugir i anar-me'n.
Deixava el cor amb els fills, als qui no volia deixar i deixava, i potser mai més voldrien saber de mi, però havia d'anar-me'n d’aquell que em negava ser jo. Aquell que amb insults i agressions em furtava el món del desig, dels somnis, del coratge per a viure.
Aniria a casa la mare, però hauria de contar-li bona part de l’infern que vivia des de feia molts anys i no sabia si la mare creuria tant d’horror com he amagat. Feia temps que jo havia acceptat que el maltracte era merescut, era una inútil perquè després de la depressió havia agafat una fòbia.
Les fòbies són allà on pengem les pors, i jo havia penjat la meua por en el quitrà. No volia acceptar que era la por i els insults els que estaven fent de mi una inútil, els que m’havien apartat dels lligams de l'estima i del respecte que em devia a mi mateix.
Però abans d’anar a casa la mare, havia de veure’m amb el psicòleg, qui ja m’esperava, per reconduir el tram final que ara em decidia a emprendre. Havia d'agafar tota sola un autobús que em portara a la consulta, amb la mateixa angoixa que em produiria un viatge espacial. Per tant, havia de planejar-ho tot.
Abans em portava ell a qualsevol lloc, sempre acompanyadada, inútil i malalta, cada vegada més malalta. Avui no puc entendre com vaig poder seguir vivint dins d’aquell pou de desamor.
Pujava a l’autobús amb pànic, però també amb el coratge que em feia sentir valuosa per primera vegada… Buscava la llibertat.
Dins l’autobús entre molta gent, hi erem un jove amb el "síndrome de Down" i jo. La fòbia com sempre em sometia a imposicions: Posa't lluny d’ell. Et portarà problemes. Tu tens moltes mancances. No saps desimboldre’t normalment…"
Però no em vaig apartar, la seua mirada entre sofriment i soledat era un espill per a mi.
Jo tenia un posar estudiat, amb uns moviments limitats, sempre en defensa contra la fòbia. Ell portava una bossa de viatge i em mostrava l'etiqueta amb el seu nom i el del col·legi. Es posà a plorar, i amb mitjes paraules em deia que era Josep Lluís, venia de Penyeta Roja, havia caigut un bac i la seua mare estaria esperant-lo a la parada del seu barri, al barri de l’Hospital. Em mostrava la pelada que tenia al genoll i plorava més. Es clar que no era dolor, sinó soledat.
Josep Lluís començava a tenir arcades de vòmit. Jo tenia por de menejar-me, li vaig donar una bosseta de plàstic i un mocador de paper.Tenia por de què allò es complicara per a mi. Jo ja anava sola en autobús, però amb tot programat, on agafar-me, a quin lloc si i a quin no, i allò em trencava els esquemes.
Jo mirava als altres i pensava, acì estem dos bogets envoltats de gent normal. Ningú mostrava en la cara angoixa, ni por, ni solitud, pareixia que ningú ens veia
Josep Lluís seguia tenint arcades i com aquells que no estan motllejats pels hàbits socials, les arcades feien molt de soroll. Malgrat que ningú pareixia veure'ns ni escoltar rés, el conductor cridà sense gens d´estima:Tu on baixes? Amb la intenció d'abaixar prompte els sorolls de vòmits, brutícia o qualsevol problema que Josep Lluís puguera ocasionar.
Vaig comprendre que tothom estava programat, i a més a més, cecs a la soledat i a la manca d'estima.
Encara no era la seua parada ni tampoc la meua, i em vaig adonar que, si el boig és un ser asocial, és clar que ni Josep Lluís ni jo ho érem. La nostra soledat tenia més força que la fòbia, tan poderosa ella!
Malgrat els crits de la fòbia per que no em moguera: "No el toques, pot haver tocat quitrà i després s'haurà tocat els cabells, la cara..." Jo no podia apartar-me, sabia que em necessitava i jo a ell encara més
Dins l'autobús la fòbia seguia cridant, cada vegada amb més força, però jo em sentia rebel; com de menuda, quan no volia obeir a la mare en coses que em pareixien absurdes, com absurd era obeir a la fòbia. Obeint-la m'apartava dels lligams de l'estima, de les carícies, d'acaronar-se al calor humà, de caminar nua per la platja, amb els cabells estorats i la pell colrada, sentint els peus colgant-se en l'arena humida.
Obeint-la no he pogut sentir-me xicoteta i gran a la vegada, emocionada enmig de veus que cridaven justícia i llibertat. Moments que tan enyore, on quedava a flor de pell el millor del ser humà. De la il·lusió naixia l'energia que fent cabrioles, quebrant-se o fent espurnes passava d'un a l'altre i vibràvem amb sencasions noves, amb connexions distintes.
Em semblava massa per a mi i massa gent per estar enmig, no podia controlar-ho tot, el quitrà pot apareixer, és millor fugir.
La fòbia m'ha aïllat per a privar-me de sensacions noves, les dels altres, que jo necessitava per a créixer, ser feliç i notar que la meua energia també podia aportar una sensació nova i distinta.
La fòbia seguia cridant dins l'autobús, tan sols jo l'escoltava, però estava rebel, i em posà a acariciar-li els cabells a Josep Lluís, després el front, i els seus ulls clars i tèrbols per les llàgrimes, em buscaven.
-No plores!
-No penses en vomitar!
-Respira!
De segur que li deia massa coses, i sentint-me una inútil pensava: Jo mai sé el que cal fer.
Quan es mirava la pelada del genoll plorava més.
-Ai ma mare!
Seguia acariciant-li els cabells, jo em sentia un altra persona, el vòmit va passar, estava tranquil. La resta de gent seguia sense veure la lluita feroç entre Josep Lluís i la meua fòbia. Va aconseguir que les emocions afloraren, jo no li podia a la fòbia, els seus ulls clars i trists sí.
Tan sols en la propera parada, en veure la seua mare tornà a plorar. Coixejava i amb l'ajuda d'un home, el deixarem en les mans de la mare.
Jo somreia esperant el bes que el tranquilitzara i el fera riure. Però no, la seua mare sense saber de la pelada al genoll, de la soledat ni d'allò que Josep Lluis havia aconseguit per a mi, cridà sense gens d´estima: "Exagerat !". Agafant-lo amb gest d'estar-ne farta.
Vaig notar com em bollia la sang.
-Però no veu que està malet, marejat i a mi m'ha...?
Vaig comprendre que era una mare sola, amb molt poca ajuda per atendre el fill. I el que havia aconseguit Josep Lluís no podia explicar-ho, no hi havia temps, l'autobús havia de seguir, però encara així, què haguera explicat? I a la fi què? Cosa de bojos!
Els ulls de Josep Lluís em seguien rellentosos i trists i en tancar les portes de l'autobús vaig notar que els meus no podien contenir les llàgrimes i vessaven per la cara sense parar.
No sé si em miraven, però em donava igual.
Em vaig adonar que la fòbia estava relacionada amb la manca d'estima, amb la compassió d'uns als altres, amb el sofriment, amb la soledat.. Quan més em deixava portar per allò que em naixia de més endins, menys llunyans eren els crits de la fòbia, menys em sometia.
La fòbia ja no estava impermeabilitzada, havia eixit una gota d’aigua, i per on ix una gota, pot eixir-ne un riu.
Mai més acceptaría que sóc una inútil.
Mai més em deixaria maltractar.
El camí ha sigut molt dur…Però, ha eixit un gran riu.