Les dones dels magatzems de taronja

Catalina si...Catalina no...........aiiiijajjja

Catalina si / Catalina no

Passaren per les aules dels estudiants de Psicologia, companys encarregats d'organitzar la festa que es cel·lebra cada any, el 26 de novembre, "Santa Catalina".
Després d'agrair el treball d'aquests companys per poder gaudir d'un dia tots plegats, em vaig enterar que tinc una patrona "Santa Catalina" Quin goig !
Si mal es tenir patró/na, pitjor és que siga sant/a, perquè açó, segons llegia en l'arxiu del meu poble no és casual.
Vaig trobar uns papers que parlaven de la simbiosis que l'Església ha imposat a tot arreu, en els costums, en les tradicions, i en les festes, les de l'Universitat també, dia així:
"Un element integrador de costums era l'Església, intentaven d'imposar arreu la mateixa moral. Ja als darrers segles medievals, l'Església havia sintetitzat molts costums, festes i ritus populars i així, al mateix temps, el poble assimilava d'una manera o altra el missatge religiós. Simbol d'aquesta simbiosis fou l'esclat als segles XIV i XV de les festes en les quals coincideixen elements religiosos i aportacions provinents d'antics costums: així van apareixer; dracs, gegants, focs artificials, al costat d'imatges i noms de sants..."
No tenir patró/na (amo, senyor, repecte d´un criat, obrer, etc... Sant protector d´un poble o gremi) i amollar el pes d'eixa cua que subtilment preten fer emprenta per tot arreu, seria un
motiu més per a la festa.
Àfrica Bovaira Broch
Estudiant de Psicologia

Modificacion bases modificación Plaza Mayor

ASOCIACIONES DE VECINOS:
" LA UNIÓN "
" EL PROGRESO "
" SAN FERNANDO "
" EL PILAR "
" CARINYENA "

RESOLUCIÓN DE LOS CONVOCADOS PRESENTES CON D. Mª JOSÉ VALTUEÑA A PETICIÓN DE ESTA, PARA LA PROPUESTA DE MODIFICACIÓN DE LAS BASES DEL CONCURSO DE IDEAS PARA LA ORDENACIÓN DE LA PLAZA MAYOR.

Del resultado de la reunión celebrada por los representantes de las Asociaciones de Vecinos arriba citadas, y ante el cambio de las bases iniciales del concurso de ideas, para la ordenación de la Plaza Mayor, en la que teníamos un representante del colectivo vecinal, y con el cambio por unas nuevas bases en las que tenemos que ser representados por una persona ajena a nuestro colectivo, queremos manifestar:
Que nunca querremos estar representados obligatoriamente por un miembro ajeno a nuestro colectivo.
Que nuestra opinión social, no puede suplir a la opinión técnica, pero tampoco al revés.
Que tenemos derecho a participar y no a la manipulación formando parte de un "paripé".
Participar es poder tener opción de exponer desde nuestra visión y en línea con el actual ordenamiento para conseguir ciudades saludables, entre otras medidas, el tráfico debe ir desplazándose del centro de las ciudades (y no llevarlo hasta el centro con un aparcamiento subterráneo), lo cual nos lleva a plantear el ensanche peatonal del centro de la ciudad y generar los aparcamientos alrededor de esa zona.
En el caso de que una mayoría optara por tal ubicación:
Estaríamos en desacuerdo con albergar dentro de la Plaza, las entradas y salidas de los vehículos.
El "pariré" que nos ofrece el Ayuntamiento, nos brinda poco más que elegir la ubicación de los maceteros y el color de las papeleras.

Atentamente.

Fdo. Àfrica Bovaira Broch

POSTUM

Lluite amb força contra la tristesa que m'aboca a desitjar descansar ja i per sempre, però si la feblesa em poguera i no aconseguira retrobar-me amb la soledat que ja fa molt em fereix, vos pregue als qui em voleu que no deixeu que em neguen l'existència.
He buscat ser jutge i responsable dels meus actes, amb informació contraposada, reflexió i crítica.
He aspirat a una subjectivitat honesta i compromesa.
Em reconec passions que em ceguen i sé que no he renegat mai d'elles, perquè em sembla, que les passions en lloc d'allunyar-te, t'apropen més humanament al raciocini.
Potser he errat massa, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
He estimat molt i potser no he transmés estima.
Amb seguretat he volgut posar en ordre les idees, però sempre les he expresades desordrenadament, amb nerviosisme i inseguretat, ara, també amb integritat.
No he sabut ajudar i he necessitat i rebut molta ajuda, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
No he pregat a Déu perquè no hi crec i perquè em sembla indiferent la seua existència per als meus actes.
No em pareixen morals els preceptes, les confessions absolutòries, les recompenses, molt menys les de vida eterna, més aviat em sonen a repressió, control, violació i inmaduresa.
No m'agraden els origens, ni divins ni sanguinis, ni déus, ni reis, ni coronats, sinò el fons i la forma.
M'estremei-se´n les arrels que ens fixen al sòl, que ens tornen totalitaris i ens avorten l'esforç de les ales, de la tolerància, l'intercanvi i el mestissatge.
Em subgetiva amb passió el despull del pensament i les pors que l'acaronen.
Tinc el ple convenciment de qué la troballa millor per a un ésser humà, està en un altre ésser humà, en les associacions democràtiques i solidàries, amb independència però sense deixar de tòrcer els ulls cap a l'esquerra, amb la igualtat en l'essència i el tresor de l'arrop i la fel de la pluralitat, amb la concepció d'un món sense fronteres.
Davant l'aterridora certesa de què he de fugir per sobreviure, deixant als qui son com jo mateix, he trobat consòl en la natura que m'ha acollit en la soletad, però a la vegada i malgrat l'evolució, la natura em sembla absoluta, dolça i creuel, em recorda massa l'engany i el sofriment. Hem de pactar la convivència, no vull que s'erigiesca en un déu.
L'últim record serà sempre per a tu Èlia. No vull dir ni com eres, ni que has fet per mi, em manca sensibilitat per a expresar-ho, tan sols diré molt baixet per a mi...Èlia.
A tu t'encarregue el meu comiat.
Voldria ser generosa i donar tots els meus òrgans, però saps de les meues febleses i les meues pors, i no puc renunciar a què abans de descansar ja i per sempre m'anestesien, perquè no creient en més vida que en aquesta, em fa por el patiment mentre cuege.
M'agrada la rosa rosa, salvatge, amb el cimall presoner en un puny, en punys alliberadors de corones.
No vull esglésies, ni resos, ni creus, tan sols que em llegisques un poc d'allò que m'agrada de l'obra de Nietzsche.
Que no em cremen Èlia, no he aprés mai a acomiadar-me tan prest, deixeu que siga la llosa que porta escrit el meu nom qui ens separe per a sempre.
Mare, germà...amigues...amics...vos pregue als qui em voleu, que no deixeu que em neguen l'existència.

Vila-real 20 abril de 2001

Dirigit a ...ELIA GUINOT USÒ

Proposició dotació d'equipament en parcs per a "La tercera edat"

Amb la intenció de començar a caminar des de l'ámbit local en una nova perspectiva d'atenció a la Tercera Edat, i apostant en la línea de eixa futura i importantisima "LLei de Dependència", els presentem la següent proposta:
Proposta
La practica d'activitats deportives repercuteixen molt positivament en la salut física y psicológica dels ciutadans, especialment en la gent gran.
És important que es realitzen activitats a l'aire lliure.
Els parcs per a gent gran, poden estar junt a les de menuts o especialment disenyadess per a ells, repartits per la ciutat i a l'Ermitori on es podrien desplaçar amb vehicles de reduida velocitat, semblants als utilizats per a menuts i que els fan gaudir del seu entorn aprofitant el clima d'aquesta zona.
Consisteixen en un espai de fácil accés i la instalació d'aparells adaptats per a usar a l'aire lliure, en un ambient relaxat i d'ombra amb vert.
Cada módul presentarà un cartell amb instruccions per al ús correcte d'exercicis de manteniment adaptades a persones grans.
També podrien ser punt de partida per caminades programades que ja realitzen grups de persones grans i que cal prevenir les condicions del camí i la visibilitat.

Atentament. Àfrica Bovaira Broch

Federació d'Associacions de Veïns de Vila-real

CARTA A ZAPATERO SOBRE ESTATUT D'AUTONOMIA EN LA C.VALENCIANA

Señor Presidente del Gobierno.
Quiero manifestarle mi indignación y vergüenza por la actuación de PSPV, en la reforma del Estatuto de Autonomía.
No solo menosprecian el principio de la representatividad democrático, dejando sin legitima expresión en las Cortes, la opción de centernares de miles de valencianos y valencianas, sinó que atentan contra la lengua, adoptan el postulado del "blaverismo". Ahora que, después de mucho esfuerzo, disponiamoes de múltiples sentencias de reconocimiento legal de la unidad de la lengua catalana, con la equivalencia de los nombres "valencià" y "llengua catalana", confirmada al más alto nivel (Tribunal Constitucional), ustedes deciden recular más allá de lo que hicieron el 1982 y asumir las tesis reaccionarias del "blaverisme", dandoles cobertura estatutaria con el idioma valenciano.
Han preferido ustedes ir con la derecha ultra y olvidar las demandas de la sociedad civil, de los sindicatos, de la izquierda o las Universidades.
Es su opción.
¿Como vamos a votar al Psoe aquí en la Comunidad Valenciana, si es incomprensible que pacten con lo más reaccionario?
No en balde el PP tiene aquí su feudo....pero.......¿no se dan cuenta de que tienen unos votantes incondicionales y que ustedes pierden su electorado de izquierda?
Atentamente.
Vila-real 8 Febrero 2006
Fdo: Àfrica Bovaira Broch