Catalina si...Catalina no...........aiiiijajjja

Catalina si / Catalina no

Passaren per les aules dels estudiants de Psicologia, companys encarregats d'organitzar la festa que es cel·lebra cada any, el 26 de novembre, "Santa Catalina".
Després d'agrair el treball d'aquests companys per poder gaudir d'un dia tots plegats, em vaig enterar que tinc una patrona "Santa Catalina" Quin goig !
Si mal es tenir patró/na, pitjor és que siga sant/a, perquè açó, segons llegia en l'arxiu del meu poble no és casual.
Vaig trobar uns papers que parlaven de la simbiosis que l'Església ha imposat a tot arreu, en els costums, en les tradicions, i en les festes, les de l'Universitat també, dia així:
"Un element integrador de costums era l'Església, intentaven d'imposar arreu la mateixa moral. Ja als darrers segles medievals, l'Església havia sintetitzat molts costums, festes i ritus populars i així, al mateix temps, el poble assimilava d'una manera o altra el missatge religiós. Simbol d'aquesta simbiosis fou l'esclat als segles XIV i XV de les festes en les quals coincideixen elements religiosos i aportacions provinents d'antics costums: així van apareixer; dracs, gegants, focs artificials, al costat d'imatges i noms de sants..."
No tenir patró/na (amo, senyor, repecte d´un criat, obrer, etc... Sant protector d´un poble o gremi) i amollar el pes d'eixa cua que subtilment preten fer emprenta per tot arreu, seria un
motiu més per a la festa.
Àfrica Bovaira Broch
Estudiant de Psicologia

Modificacion bases modificación Plaza Mayor

ASOCIACIONES DE VECINOS:
" LA UNIÓN "
" EL PROGRESO "
" SAN FERNANDO "
" EL PILAR "
" CARINYENA "

RESOLUCIÓN DE LOS CONVOCADOS PRESENTES CON D. Mª JOSÉ VALTUEÑA A PETICIÓN DE ESTA, PARA LA PROPUESTA DE MODIFICACIÓN DE LAS BASES DEL CONCURSO DE IDEAS PARA LA ORDENACIÓN DE LA PLAZA MAYOR.

Del resultado de la reunión celebrada por los representantes de las Asociaciones de Vecinos arriba citadas, y ante el cambio de las bases iniciales del concurso de ideas, para la ordenación de la Plaza Mayor, en la que teníamos un representante del colectivo vecinal, y con el cambio por unas nuevas bases en las que tenemos que ser representados por una persona ajena a nuestro colectivo, queremos manifestar:
Que nunca querremos estar representados obligatoriamente por un miembro ajeno a nuestro colectivo.
Que nuestra opinión social, no puede suplir a la opinión técnica, pero tampoco al revés.
Que tenemos derecho a participar y no a la manipulación formando parte de un "paripé".
Participar es poder tener opción de exponer desde nuestra visión y en línea con el actual ordenamiento para conseguir ciudades saludables, entre otras medidas, el tráfico debe ir desplazándose del centro de las ciudades (y no llevarlo hasta el centro con un aparcamiento subterráneo), lo cual nos lleva a plantear el ensanche peatonal del centro de la ciudad y generar los aparcamientos alrededor de esa zona.
En el caso de que una mayoría optara por tal ubicación:
Estaríamos en desacuerdo con albergar dentro de la Plaza, las entradas y salidas de los vehículos.
El "pariré" que nos ofrece el Ayuntamiento, nos brinda poco más que elegir la ubicación de los maceteros y el color de las papeleras.

Atentamente.

Fdo. Àfrica Bovaira Broch

POSTUM

Lluite amb força contra la tristesa que m'aboca a desitjar descansar ja i per sempre, però si la feblesa em poguera i no aconseguira retrobar-me amb la soledat que ja fa molt em fereix, vos pregue als qui em voleu que no deixeu que em neguen l'existència.
He buscat ser jutge i responsable dels meus actes, amb informació contraposada, reflexió i crítica.
He aspirat a una subjectivitat honesta i compromesa.
Em reconec passions que em ceguen i sé que no he renegat mai d'elles, perquè em sembla, que les passions en lloc d'allunyar-te, t'apropen més humanament al raciocini.
Potser he errat massa, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
He estimat molt i potser no he transmés estima.
Amb seguretat he volgut posar en ordre les idees, però sempre les he expresades desordrenadament, amb nerviosisme i inseguretat, ara, també amb integritat.
No he sabut ajudar i he necessitat i rebut molta ajuda, però encara així sóc, no deixeu que em neguen l'existència.
No he pregat a Déu perquè no hi crec i perquè em sembla indiferent la seua existència per als meus actes.
No em pareixen morals els preceptes, les confessions absolutòries, les recompenses, molt menys les de vida eterna, més aviat em sonen a repressió, control, violació i inmaduresa.
No m'agraden els origens, ni divins ni sanguinis, ni déus, ni reis, ni coronats, sinò el fons i la forma.
M'estremei-se´n les arrels que ens fixen al sòl, que ens tornen totalitaris i ens avorten l'esforç de les ales, de la tolerància, l'intercanvi i el mestissatge.
Em subgetiva amb passió el despull del pensament i les pors que l'acaronen.
Tinc el ple convenciment de qué la troballa millor per a un ésser humà, està en un altre ésser humà, en les associacions democràtiques i solidàries, amb independència però sense deixar de tòrcer els ulls cap a l'esquerra, amb la igualtat en l'essència i el tresor de l'arrop i la fel de la pluralitat, amb la concepció d'un món sense fronteres.
Davant l'aterridora certesa de què he de fugir per sobreviure, deixant als qui son com jo mateix, he trobat consòl en la natura que m'ha acollit en la soletad, però a la vegada i malgrat l'evolució, la natura em sembla absoluta, dolça i creuel, em recorda massa l'engany i el sofriment. Hem de pactar la convivència, no vull que s'erigiesca en un déu.
L'últim record serà sempre per a tu Èlia. No vull dir ni com eres, ni que has fet per mi, em manca sensibilitat per a expresar-ho, tan sols diré molt baixet per a mi...Èlia.
A tu t'encarregue el meu comiat.
Voldria ser generosa i donar tots els meus òrgans, però saps de les meues febleses i les meues pors, i no puc renunciar a què abans de descansar ja i per sempre m'anestesien, perquè no creient en més vida que en aquesta, em fa por el patiment mentre cuege.
M'agrada la rosa rosa, salvatge, amb el cimall presoner en un puny, en punys alliberadors de corones.
No vull esglésies, ni resos, ni creus, tan sols que em llegisques un poc d'allò que m'agrada de l'obra de Nietzsche.
Que no em cremen Èlia, no he aprés mai a acomiadar-me tan prest, deixeu que siga la llosa que porta escrit el meu nom qui ens separe per a sempre.
Mare, germà...amigues...amics...vos pregue als qui em voleu, que no deixeu que em neguen l'existència.

Vila-real 20 abril de 2001

Dirigit a ...ELIA GUINOT USÒ

Proposició dotació d'equipament en parcs per a "La tercera edat"

Amb la intenció de començar a caminar des de l'ámbit local en una nova perspectiva d'atenció a la Tercera Edat, i apostant en la línea de eixa futura i importantisima "LLei de Dependència", els presentem la següent proposta:
Proposta
La practica d'activitats deportives repercuteixen molt positivament en la salut física y psicológica dels ciutadans, especialment en la gent gran.
És important que es realitzen activitats a l'aire lliure.
Els parcs per a gent gran, poden estar junt a les de menuts o especialment disenyadess per a ells, repartits per la ciutat i a l'Ermitori on es podrien desplaçar amb vehicles de reduida velocitat, semblants als utilizats per a menuts i que els fan gaudir del seu entorn aprofitant el clima d'aquesta zona.
Consisteixen en un espai de fácil accés i la instalació d'aparells adaptats per a usar a l'aire lliure, en un ambient relaxat i d'ombra amb vert.
Cada módul presentarà un cartell amb instruccions per al ús correcte d'exercicis de manteniment adaptades a persones grans.
També podrien ser punt de partida per caminades programades que ja realitzen grups de persones grans i que cal prevenir les condicions del camí i la visibilitat.

Atentament. Àfrica Bovaira Broch

Federació d'Associacions de Veïns de Vila-real

CARTA A ZAPATERO SOBRE ESTATUT D'AUTONOMIA EN LA C.VALENCIANA

Señor Presidente del Gobierno.
Quiero manifestarle mi indignación y vergüenza por la actuación de PSPV, en la reforma del Estatuto de Autonomía.
No solo menosprecian el principio de la representatividad democrático, dejando sin legitima expresión en las Cortes, la opción de centernares de miles de valencianos y valencianas, sinó que atentan contra la lengua, adoptan el postulado del "blaverismo". Ahora que, después de mucho esfuerzo, disponiamoes de múltiples sentencias de reconocimiento legal de la unidad de la lengua catalana, con la equivalencia de los nombres "valencià" y "llengua catalana", confirmada al más alto nivel (Tribunal Constitucional), ustedes deciden recular más allá de lo que hicieron el 1982 y asumir las tesis reaccionarias del "blaverisme", dandoles cobertura estatutaria con el idioma valenciano.
Han preferido ustedes ir con la derecha ultra y olvidar las demandas de la sociedad civil, de los sindicatos, de la izquierda o las Universidades.
Es su opción.
¿Como vamos a votar al Psoe aquí en la Comunidad Valenciana, si es incomprensible que pacten con lo más reaccionario?
No en balde el PP tiene aquí su feudo....pero.......¿no se dan cuenta de que tienen unos votantes incondicionales y que ustedes pierden su electorado de izquierda?
Atentamente.
Vila-real 8 Febrero 2006
Fdo: Àfrica Bovaira Broch

L'ESGLÉSIA I LA CASA DE LA DONA A VILA-REAL

Jo em considere una participant activa de la Casa de la Dona a Vila-real, i en base al que
deia Adorno que l'observador imparcial està tan implicat com el participant actiu, vull
contar la meua experiència.
Podria començar dient que "mi gozo en un pozo", ja que el dia que la Casa de la Dona a
Vila-real va ser una realitat, il·lusionada em vaig implicar junt a altres dones per buscar, preguntar i estudiar, allò que era també història del nostre poble, la vida de les dones.
A més, hem tingut molts encontres per imaginar i compartir aquelles iniciatives que creiem vàlides per aconseguir la integració de la dona a tots els àmbits, a la vegada que donàvem contingut a la vida democràtica al nostre poble.
Han sigut molts dies de treball, amb amistats noves i moltes experiències enriquidores, però només he encontrat obstacles des de la Casa de la Dona, menyspreu al treball realitzat i
intents continus per trencar la xarxa que les dones creiem imprescindibles per organitzar-nos.
Esperava que amb el canvi de regidora les coses canviarien, però després de saber que
per a començar han sigut regalades per a reparar el mantoll d'una mare de Déu, 800.000 pts
de la Casa de la Dona, per tant amb diners públics i per a emprar mesures que aconseguiren la igualtat social de la dona, objectiu per al que ha sigut creada, i saber també, que es
dificulta la informació que puga crear xarxes de dones que persegueixen aquest objectiu,
he de dir amb claretat que el resum és:

L'eslésia ha trobat en la Casa de la Dona a Vila-real, un forat més per on traure diners de la bossa de l'erari públi, amb el consentiment de l'Ajuntament.

El PP per acció i PSOE I BLOC per omissió.
I és que quan els partits polítics el que més valoren és poder perdre vots, perden ideologia i es converteixen en màquines de poder dirigides pels que han manat sempre, l'Església i els rics.

Les mesures de igualtat per a les dones, nascudes de les relacions de l'Església i la Casa de la Dona a Vila-real em fan recordar aquella cançoneta que deia:

¡Igualdad! , oigo gritar
al jorobado Torroba
¿Quiere verse sin joroba
o nos quiere jorobar?

jajajajajaja... riure per no plorar !!!

GRUP DE SOPORT AFECTIU CONTRA LA VIOLENCIA

FEDERACIÓ D´ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE VILA-REAL

Distingida regidora de la Dona;
Volem aprofitar l’avinentesa per a comunicar-li que aquesta Federació, a través de la CAVE-COVA (Confederació d’Associacions de la C. Valenciana), ha mantingut una reunió amb la Direcció General de la Dona, encapçalada per Na Clara Abellán. Aquesta reunió va servir per a exposar diferents actuacions, amb el compromís dels càrrecs de l’Administració d’estudiar-les, d’acord amb la seua especial vàlua. Així, la nostra finalitat és aconseguir una major igualtat social, i ja fets aquests aclariments, ara ens dirigim a vosté per a sol·licitar-li que una de les activitats que vam exposar a l’Administració valenciana també puga traduir-se a nivell local; tot i entenent que l’Ajuntament de Vila-real ja la pot incloure en el proper programa d’activitats per la igualtat. Així;
Sol·licitem:
Curs bàsic d’atenció contra la violència de gènere, per a iguals (ciutadanes/ns sensibilitzades/ts)
Aquest curs, té una doble vessant i objectiu.
-Detecció, sensibilització i preparació, davant un dels més greus problemes que afecten la societat actual. El curs redundarà en un creixement humà de les persones receptores de l’activitat. Tanmateix s’aprofundirà en el coneixement de les circumstàncies i reaccions de les víctimes, de vegades incomprensibles per a la resta de persones, i que el seu desconeixement fa que la societat satanitze la víctima en comptes de facilitar-li la imprescindible ajuda social per a fer front al problema.
-Recursos humans per a la creació d’un grup de persones capaç d’oferir una més eficaç i humanitzada lluita contra la violència de gènere, en les distintes fases, així com en la solitud posterior i nova integració.
Aquest grup estarà a disposició de la Regidoria o qualsevol entitat que enllace amb l’administració municipal corresponent.
L’ajuda social representada pel grup, preparat i coneixedor del fenomen de la violència de gènere, és una eina essencial, que no pretén, ni pot, substituir l’atenció professional, però tampoc l' ajuda professional pot abastar i suplir l’ajuda social.
Així, li preguem que aposte amb força, que pose il·lusió, temps i recursos en aquesta activitat, ja que la considerem com a un deure amb la societat i també amb cadascú de nosaltres com individus.
Ens posem a la seua disposició, i en el cas de no comptar amb el nombre de persones necessari per a portar endavant aquesta activitat, la "Federació d’Associacions de Veïns" es compromet a aportar el nombre de persones suficients.
Atentament.

Signat: Àfrica Bovaira Broch

REGIDORA DE L’IL·LM. AJUNTAMENT DE VILA-REAL, Na M. José Valtueña Batalla

CONTESTACIO A B.CARCELLER SOBRE LA DISCRIMINACIO DELS HOMES...

El primer alcalde democràtic sembla no haver-se enterat que la democràcia no és una meta sinò un procés, ni tampoc, que el feminisme no és igual al masclisme però des de l'altra meitat.
El corrent feminista és un corrent democràtic que ha lluitat per la igualtat de les dones davant la llei, la qual cosa han aconseguit per a bé del conjunt de la societat i no tant sols per a les dones. Però el procés democràtic continua i el corrent feminista lluita per una democràcia paritària perquè sinò, no és democràcia, i a més a més, no tant sols representativa sinò participativa. I és per això i perquè les dones hem estat excloses del pensament (50% del pensament humà ha sigut desperdiciat ), de la cultura, de les decisions polítiques i de tants altres sectors que estructuren la societat, que les lleis no aconsegueixen justícia, i per tant s'han d´aplicar mesures de discriminació positiva per a fer-la possible.
A la vegada, amb la integració de la dona, i la revisió de la història escrita i de les virtuts públiques, aconseguirem justícia social.
El servei d'informació per a dones, és una mesura de discriminació positiva, (emprada per
afavorir la igualtat de qualsevol col-lectiu que ha quedat discriminat).
¿Com pot dir vosté que : "la casi totalitat de temas que se han indicado como objeto de consulta e información tienen el mismo interés tanto para la mujer como para el hombre" i que "todos los varones podemos sentirnos discriminados" ?
Es refereix a la informació laboral?
Sap que les dones són un dels sectors més afectats per l'atur?
O es refereix a la violència?
Sap quantes dones la pateixen i moren a l'any?
¿L'anonimat al que hem estat condemnades les dones (i no "las hembras", com diu vosté) al llarg de la història, no el mou a escriure un columna més digna?
Lamentable.

Contestació a B.Carceller (primer alcalde UCD en democràcia) sobre anar a la processó els regidors.

L'aïllament del maset, és de segur, responsable de que no m'haja assabentat, de la bústia
que té el partit socialista a Vila-real, per tal, de recollir sugeriments per l'elaboració del seu programa polític.
Gràcies a la utilització pública que ha fet d'ella En Baptista Carceller, estic assabentada d'aquesta novetat.
Evidentment, tinc altres víes més directes per a sugerències, però donat el cúmul d'incongruències, el to allisonador i fins i tot provocador, amb el !Venga ya! que utilitza En Baptista Carceller, he preferit també, utilitzar la bústia públicament.
La meua sugerència és: "separació Església-Estat", amb el major dels respectes, la qual cosa
no implica la genuflexió, tan distinta a la reflexió, que és la tasca que ens ocupa.
"Otro gallo nos cantara", si la intolerància d'algúns no hagués ocupat terrenys que no els
pertanyien ni els pertanyen, arreu del món.
Sobre anar o no anar a la processó els regidors, diu vostè: "que esten en sintonia con el pueblo"
Els que pensen com jo, som poble per a vostè?
A continuació fa un raonament , a la meua manera d´entendre correcte, però amb
conclusió errada.
Diu vostè: "en demasiadas ocasiones la postura particular de los concejales socialista ha pasado por encima de sus obligaciones representativas..."
Per això mateix que diu vosté...cap regidor independenment del seu color polític, deu anar com a regidor a la processó, ja que aquesta, no és més, que una manifestació de creences particulars, segons vostè majoritàries, (que no per majoritàries democràtiques) i sobre creences, cadascú deu representar-se a si mateix.
¿ No ni hauran interessos per donar-li representació legal amb la presència de la
Corporació Municipal a qui no la té més que moral ? (Quan la té).
Finalment cita vostè un acudit "Aquel que no sepa, o no quiera sonreir, que no ponga
tienda ".
Cal dir, que no es tracta de comprar ni vendre, i menys amb somriure fals, sinó de resoldre
els problemes socials que es van presentant dia a dia al nostre poble, donant-li contingut
ideològic, amb la mateixa llibertat per a la seua ideologia com per a la meua.
Sobretot amb llibertat de pensament que és l´únic camí per ser realment lliures.
Faria vosté bé, en reflexionar des de la tolerància abans d'obrir la boca.

Despedida a Victor a qui sempre tindré en el record

Víctor...
Déjame que escuche esa guitarra que hoy me falta el aire, que hoy necesito buscarte, en otros rostros buscarte...
Si un triste azar, te llevo lejos...te acompañen las estrellas y te acaricien los sueños, pero el sonido de mi voz, de nuestras voces, siempre tendrá el sonido de tu voz, porque hoy y cada día, te recordamos...
"Amb el misteri dels sencills, els ulls inquiets, el cos altiu"

Víctor...
Recuerdo cuando hablamos, de que las lenguas nos unen y no que nos separan.
Las lenguas son deseo... de comunicarse, de compartir, de estimarse...
Y es muy fácil estimarte...encontrarte, entre canción o poema, que en una lengua u otra...
"Enyoraven les primaveres lliures"

Víctor...
Como dice la canción...
"Todo pasa y todo queda, porque lo nuestro es pasar, pasar haciendo camino, camino sobre la mar"
Y tú hiciste camino, sobre un mar de intolerancias, injusticias, desigualdades sociales.
Fuiste un participante activo en el camino de la democracia.
Al recordar tu expresión...tu mirada... recordamos tu solidaridad, tu compromiso con lo social.
Recordamos, que..."El mundo se mueve por los que como tú caminan"

Víctor...
Y al oír...
"Hem viscut junts, molt junts,
i volem viure junts, els temps nous que vindran,
i volem lluitar junts, per tot el que hem lluitat"
Te recordamos y nos hablan de ti, de tu fuerza, de tu carácter, cuando recitan...
Que el calendario no venga con prisas!
Que las verdades no tengan complejos!
Que los que matan se mueran de miedo!
Que ser cobarde no valga la pena!
Que no te duerman con cuentos de hadas!

Víctor...
Y queremos, vivir el tiempo acordado contigo,
Perquè avui...
"Es veritat que hi ha un gran silenci,
és veritat que el buit es esplendit...
quan ens queda tant, per a fer"
Porque como dice la canción...hoy...
"Regresan los trenes...y pateras,
cargados de pobre gente,
ojos que a ninguna parte miran,
porque en parte alguna ven su destino.
La luz de la pobre gente, señala el camino pavoroso y tenaz,
de una Europa en plena noche.
Nos despierta la vergüenza por no haber dicho: BASTA.

Victor...

Te recordamos y nos habla de ti...
"Un himne per no vencer mai fent la guerra,
només som si vosaltres sou vida.
Diferents en la pell i en la parla...
ens feu rics quan no sou com nosaltres.

Víctor...
No podías tener un mejor nombre y apellido,
Ganador y leal.
Ganador en las conquistas sociales que hoy nos ofrece la democracia.
Ganador del respeto de tus conciudadanos por la integridad con que has defendido tus ideas.
Repetir tu nombre y apellido es recordarte...
VICTOR LEAL.

Intromisión del concejal en la Asociación

Dones dels magatzems de taronja

Neixer a Vila-real

Desacralitzar per la llibertat i contra l'especiïsme

El segle XX ha donat un colp certer als models de poder legitimats per la divinitat, llinatge o qualsevol fonament sobre ràncies tradicions i obediències. Ha anat consolidant-se la democràcia com a forma de poder, cimentada en bases racionals.
Molt a poc a poc, anem veient una desacralització lenta però irreversible del poder, malgrat que perviuen encara molts reductes teocràtics.
Desencoratjats, seguim veient molts polítics que, fins i tot, anant en contra de la ideologia que representen i ancorats en una miopia política a la caça del vot (?) fan grosses, amb la seua presència representativa, les més atàviques manifestacions religioses; encara no han entés que en qüestió de creences cadascú s'ha de representar a ell mateix. Participen en manifestacions d'una institució antidemocràtica, una església que practica la discriminació de gènere, que és un clar exemple de capitalisme salvatge, que ha fet la seua "particolare" recuperació de la memòria històrica, amb llistes de morts de la guerra civil en les seues façanes, des dels dies més sagnants i dolorosos en acabar la guerra. I ara s'oposen a que acabem amb soterraments il·legals de persones que lluitaven per les llibertats, molts dels quals tot i ser cristians, mai han estan en les seues façanes, una església que qüestiona l'educació per la ciutadania, quan eixa mateixa església ha tingut... pels segles dels segles, amén... el monopoli en l'escola, atemptant greument contra la llibertat de pensament.
Tampoc podem perdre de vista forces econòmiques supraestatals, organismes de control social encarregats de dosificar la satisfacció de necessitats i consum, que pitjor que l'opi del poble, són la droga del poble, ja que, mentre un té un efecte narcòtic, l'altra mata.
Pico de la Mirandola i altres humanistes del Renaixement, bastiren la seua estimació de la dignitat humana en la idea que l'home ocupava la posició central i fonamental en la Gran Cadena del Ser que anava des de les formes més humils de la matèria a Déu mateix.
Els filòsofs moderns s'han desempellugat d'estos additaments religiosos i invoquen lliurement la dignitat de l'espècie humana sense necessitat de justificar eixa idea.
Repassem les frases següents:
"Anem cap a societats hiperdemocràtiques a les que cada vegada li repugnen més les regles de conducta".
"L'individu pareix més lliure que mai, però a la vegada, no ha estat mai més controlat".
Davant la paradoxa que representen, entendrem que el sentit ètic vindrà donat per subjectes lliures, amb capacitat de donar-se a ells mateixos la llei, amb total llibertat i responsabilitat, és a dir, tal com és el vertader significat de l'ideal republicà i no tan sols com a forma de govern oposada a la monarquia o principat, sinó una forma de vida comú, en la que el fi és la dignitat dels ciutadans/es i en la que la concepció de vida és profana, no sacra. Una virtut cívica que contrasta amb la indiferència i l'apatia política que per desgràcia domina.
Els ciutadans/es lliures i cívics han anat fent camí. Un camí que es fa cada día per poder seguir sent lliures i cívics; i al tornar la vista enrere ens adonem de tot el camí fet, per exemple, en el diàleg següent sobre uns esclaus que volien seguir-ho sent.
"Que dic jo tio, que vosté no pot alliberar a cap esclau...
I què et fa pensar això, neboda? Perquè un esclau que ho és voluntariament, no és un esclau, és un home lliure, perquè fa allò que vol. El que passa és que ells volen ser esclaus. Vosté contrariaria la seua llibertat, és a dir, els faria esclaus si els obligara a ser lliures...
Pensa-ho a l'inrevés neboda. Si ells lliurement es converteixen en els meus esclaus, m'obliguen a ser amo d'esclaus, atempten contra la meua llibertat i m'esclavitzen... I per ahí no passe, neboda ...Ara que m'ha crescut la consciència al respecte, vull viure com un ser humà amb dignitat."
Este diàleg és un camí fet, però que ens posa cara a cara amb la prostitució, amb eixe mercat d'ús de persones, ens posa cara a cara amb la llibertat d'eixa oferta i la dignitat d'eixa demanda.
I què passa amb la nostra dignitat respecte als animals, al llarg de tota la història de la humanitat?
Has pensat que la nostra relació amb els animals planteja un seriós problema moral?
El racista viola els principis d'igualtat quan dóna major pes als interessos dels membres d'una raça sobre un altra. De manera semblant, l'especiïste permet que els interessos de la seua espècie s'imposen sobre els interessos més fonamentals dels membres d'altra espècie.
El canvi d'actituds respecte al patiment dels animals està intimament lligat al respecte global i per extensió a tot el planeta.
Creure que som els únics éssers que podem patir i mirar cap a un altre costat quan es parla d'este tema, no és més que un prejudici especiïsta.
El patiment que provoquem als animals, és una indicació encara més clara del nostre especiïsme que el fet què estiguem disposats a matar-los.
La tortura als animals en nom de la festa, així com la diària explotació i indiferència al patiment animal en les granges (hormones, alimentació inadequada, immobilització, llocs insalubres) repercuteix en la nostra salut i el que és pitjor: Ens degrada com a humans.
Els animals no són màquines, són sers d'un altra espècie i han de ser tractats d'acord amb les seues característiques i necessitats naturals.
Urgeix un acurat control sobre la criança i el comerç de cries, les quals són separades dels seus progenitors, per a la seua venda.
Caldria prohibir el transport de llarga duració i a distancia d'animals vius. El sacrifici dels animals s'ha de executar amb el menor patiment possible; no poden estar agonitzant durant hores a causa d'haver-los sacrificat sense condicions.
La gran majoria d'animals que torturem en festes i que diariàment criem en granges tenen un sistema nerviós tan evolucionat com el de la nostra espècie, per tant, amb el mateix dolor.
Unes exigents condicions de benestar i salut dels animals en les explotacions agroindustrials han de ser centrals en la política alimentària europea, ja que la ciutadania europea consumeix milions d'animals cada any com a font proteïnica de les dietes alimentàries.
Hem de promoure activitats culturals, pedagògiques i formatives que fomenten un major respecte pels animals; hem d'impedir i comdemnar qualsevol acte cruel, així com la seua degradant i cruel explotació.
Els humans hem de reflexionar sobre la nostra relació amb els animals, i no es tracta amb això de conferir-los els mateixos drets, sinó d'assumir que tindre compte dels sers vius és beneficios per mantenir l'òrbita ètica, perquè en l'afirmació del dret a la vida humana està implícit el rebuig al sofriment i vida degradant, per tant, tot allò que reforce este sentiment està a favor de la nostra dignitat.
Igual que en el racisme, la crueltat del especiÏste només serà reconeguda quan el benefici s'acabe (l'econòmic d'uns pocs a costa d'una alimentació insana per a tots i el sofriment i tortura d'animals d'una altra espècie).
Hem d'obrir el sistema social a la búsqueda de nous fins, ideals i valors, tot tenin en compte que, si el món biològic està regulat per codis genètics, el món històric està regulat per còdis lingüïstic, en els quals hi ha funcions privilegiades que són responsables dels còdis, els quals a la vegada ho són de la seua reproducció en sistemes oberts: en l'orde biològic, els cromosomes; en l'orde històric, els intelectuals, artistes, científics...
Per tant, així com filòsofs moderns invocaren lliurement la dignitat humana sense necessitat d'additaments religiosos, els intel·llectuals d'avui, especialment, han d'empentar amb més força eixe camí de dignitat humana respecte la nostra relació amb els animals. Perquè el terme intel·lectual no designa una figura, designa una funció i el privilegi de la cultura els exigeix un compromís major amb els problemes socials que atempten contra la dignitat de la vida...I per contra, veiem amb tristesa que, cada dia més, la majoria s'han exiliat al planeta del silenci.
Hem de fer un camí nou per poder escriure una història nova respecte al nostre especiÏsme que ens degrada com a HUMANS