El segle XX ha donat un colp certer als models de poder legitimats per la divinitat, llinatge o qualsevol fonament sobre ràncies tradicions i obediències. Ha anat consolidant-se la democràcia com a forma de poder, cimentada en bases racionals.
Molt a poc a poc, anem veient una desacralització lenta però irreversible del poder, malgrat que perviuen encara molts reductes teocràtics.
Desencoratjats, seguim veient molts polítics que, fins i tot, anant en contra de la ideologia que representen i ancorats en una miopia política a la caça del vot (?) fan grosses, amb la seua presència representativa, les més atàviques manifestacions religioses; encara no han entés que en qüestió de creences cadascú s'ha de representar a ell mateix. Participen en manifestacions d'una institució antidemocràtica, una església que practica la discriminació de gènere, que és un clar exemple de capitalisme salvatge, que ha fet la seua "particolare" recuperació de la memòria històrica, amb llistes de morts de la guerra civil en les seues façanes, des dels dies més sagnants i dolorosos en acabar la guerra. I ara s'oposen a que acabem amb soterraments il·legals de persones que lluitaven per les llibertats, molts dels quals tot i ser cristians, mai han estan en les seues façanes, una església que qüestiona l'educació per la ciutadania, quan eixa mateixa església ha tingut... pels segles dels segles, amén... el monopoli en l'escola, atemptant greument contra la llibertat de pensament.
Tampoc podem perdre de vista forces econòmiques supraestatals, organismes de control social encarregats de dosificar la satisfacció de necessitats i consum, que pitjor que l'opi del poble, són la droga del poble, ja que, mentre un té un efecte narcòtic, l'altra mata.
Pico de la Mirandola i altres humanistes del Renaixement, bastiren la seua estimació de la dignitat humana en la idea que l'home ocupava la posició central i fonamental en la Gran Cadena del Ser que anava des de les formes més humils de la matèria a Déu mateix.
Els filòsofs moderns s'han desempellugat d'estos additaments religiosos i invoquen lliurement la dignitat de l'espècie humana sense necessitat de justificar eixa idea.
Repassem les frases següents:
"Anem cap a societats hiperdemocràtiques a les que cada vegada li repugnen més les regles de conducta".
"L'individu pareix més lliure que mai, però a la vegada, no ha estat mai més controlat".
Davant la paradoxa que representen, entendrem que el sentit ètic vindrà donat per subjectes lliures, amb capacitat de donar-se a ells mateixos la llei, amb total llibertat i responsabilitat, és a dir, tal com és el vertader significat de l'ideal republicà i no tan sols com a forma de govern oposada a la monarquia o principat, sinó una forma de vida comú, en la que el fi és la dignitat dels ciutadans/es i en la que la concepció de vida és profana, no sacra. Una virtut cívica que contrasta amb la indiferència i l'apatia política que per desgràcia domina.
Els ciutadans/es lliures i cívics han anat fent camí. Un camí que es fa cada día per poder seguir sent lliures i cívics; i al tornar la vista enrere ens adonem de tot el camí fet, per exemple, en el diàleg següent sobre uns esclaus que volien seguir-ho sent.
"Que dic jo tio, que vosté no pot alliberar a cap esclau...
I què et fa pensar això, neboda? Perquè un esclau que ho és voluntariament, no és un esclau, és un home lliure, perquè fa allò que vol. El que passa és que ells volen ser esclaus. Vosté contrariaria la seua llibertat, és a dir, els faria esclaus si els obligara a ser lliures...
Pensa-ho a l'inrevés neboda. Si ells lliurement es converteixen en els meus esclaus, m'obliguen a ser amo d'esclaus, atempten contra la meua llibertat i m'esclavitzen... I per ahí no passe, neboda ...Ara que m'ha crescut la consciència al respecte, vull viure com un ser humà amb dignitat."
Este diàleg és un camí fet, però que ens posa cara a cara amb la prostitució, amb eixe mercat d'ús de persones, ens posa cara a cara amb la llibertat d'eixa oferta i la dignitat d'eixa demanda.
I què passa amb la nostra dignitat respecte als animals, al llarg de tota la història de la humanitat?
Has pensat que la nostra relació amb els animals planteja un seriós problema moral?
El racista viola els principis d'igualtat quan dóna major pes als interessos dels membres d'una raça sobre un altra. De manera semblant, l'especiïste permet que els interessos de la seua espècie s'imposen sobre els interessos més fonamentals dels membres d'altra espècie.
El canvi d'actituds respecte al patiment dels animals està intimament lligat al respecte global i per extensió a tot el planeta.
Creure que som els únics éssers que podem patir i mirar cap a un altre costat quan es parla d'este tema, no és més que un prejudici especiïsta.
El patiment que provoquem als animals, és una indicació encara més clara del nostre especiïsme que el fet què estiguem disposats a matar-los.
La tortura als animals en nom de la festa, així com la diària explotació i indiferència al patiment animal en les granges (hormones, alimentació inadequada, immobilització, llocs insalubres) repercuteix en la nostra salut i el que és pitjor: Ens degrada com a humans.
Els animals no són màquines, són sers d'un altra espècie i han de ser tractats d'acord amb les seues característiques i necessitats naturals.
Urgeix un acurat control sobre la criança i el comerç de cries, les quals són separades dels seus progenitors, per a la seua venda.
Caldria prohibir el transport de llarga duració i a distancia d'animals vius. El sacrifici dels animals s'ha de executar amb el menor patiment possible; no poden estar agonitzant durant hores a causa d'haver-los sacrificat sense condicions.
La gran majoria d'animals que torturem en festes i que diariàment criem en granges tenen un sistema nerviós tan evolucionat com el de la nostra espècie, per tant, amb el mateix dolor.
Unes exigents condicions de benestar i salut dels animals en les explotacions agroindustrials han de ser centrals en la política alimentària europea, ja que la ciutadania europea consumeix milions d'animals cada any com a font proteïnica de les dietes alimentàries.
Hem de promoure activitats culturals, pedagògiques i formatives que fomenten un major respecte pels animals; hem d'impedir i comdemnar qualsevol acte cruel, així com la seua degradant i cruel explotació.
Els humans hem de reflexionar sobre la nostra relació amb els animals, i no es tracta amb això de conferir-los els mateixos drets, sinó d'assumir que tindre compte dels sers vius és beneficios per mantenir l'òrbita ètica, perquè en l'afirmació del dret a la vida humana està implícit el rebuig al sofriment i vida degradant, per tant, tot allò que reforce este sentiment està a favor de la nostra dignitat.
Igual que en el racisme, la crueltat del especiÏste només serà reconeguda quan el benefici s'acabe (l'econòmic d'uns pocs a costa d'una alimentació insana per a tots i el sofriment i tortura d'animals d'una altra espècie).
Hem d'obrir el sistema social a la búsqueda de nous fins, ideals i valors, tot tenin en compte que, si el món biològic està regulat per codis genètics, el món històric està regulat per còdis lingüïstic, en els quals hi ha funcions privilegiades que són responsables dels còdis, els quals a la vegada ho són de la seua reproducció en sistemes oberts: en l'orde biològic, els cromosomes; en l'orde històric, els intelectuals, artistes, científics...
Per tant, així com filòsofs moderns invocaren lliurement la dignitat humana sense necessitat d'additaments religiosos, els intel·llectuals d'avui, especialment, han d'empentar amb més força eixe camí de dignitat humana respecte la nostra relació amb els animals. Perquè el terme intel·lectual no designa una figura, designa una funció i el privilegi de la cultura els exigeix un compromís major amb els problemes socials que atempten contra la dignitat de la vida...I per contra, veiem amb tristesa que, cada dia més, la majoria s'han exiliat al planeta del silenci.
Hem de fer un camí nou per poder escriure una història nova respecte al nostre especiÏsme que ens degrada com a HUMANS
No hay comentarios:
Publicar un comentario