L'ESGLÉSIA I LA CASA DE LA DONA A VILA-REAL

Jo em considere una participant activa de la Casa de la Dona a Vila-real, i en base al que
deia Adorno que l'observador imparcial està tan implicat com el participant actiu, vull
contar la meua experiència.
Podria començar dient que "mi gozo en un pozo", ja que el dia que la Casa de la Dona a
Vila-real va ser una realitat, il·lusionada em vaig implicar junt a altres dones per buscar, preguntar i estudiar, allò que era també història del nostre poble, la vida de les dones.
A més, hem tingut molts encontres per imaginar i compartir aquelles iniciatives que creiem vàlides per aconseguir la integració de la dona a tots els àmbits, a la vegada que donàvem contingut a la vida democràtica al nostre poble.
Han sigut molts dies de treball, amb amistats noves i moltes experiències enriquidores, però només he encontrat obstacles des de la Casa de la Dona, menyspreu al treball realitzat i
intents continus per trencar la xarxa que les dones creiem imprescindibles per organitzar-nos.
Esperava que amb el canvi de regidora les coses canviarien, però després de saber que
per a començar han sigut regalades per a reparar el mantoll d'una mare de Déu, 800.000 pts
de la Casa de la Dona, per tant amb diners públics i per a emprar mesures que aconseguiren la igualtat social de la dona, objectiu per al que ha sigut creada, i saber també, que es
dificulta la informació que puga crear xarxes de dones que persegueixen aquest objectiu,
he de dir amb claretat que el resum és:

L'eslésia ha trobat en la Casa de la Dona a Vila-real, un forat més per on traure diners de la bossa de l'erari públi, amb el consentiment de l'Ajuntament.

El PP per acció i PSOE I BLOC per omissió.
I és que quan els partits polítics el que més valoren és poder perdre vots, perden ideologia i es converteixen en màquines de poder dirigides pels que han manat sempre, l'Església i els rics.

Les mesures de igualtat per a les dones, nascudes de les relacions de l'Església i la Casa de la Dona a Vila-real em fan recordar aquella cançoneta que deia:

¡Igualdad! , oigo gritar
al jorobado Torroba
¿Quiere verse sin joroba
o nos quiere jorobar?

jajajajajaja... riure per no plorar !!!