Catalina si...Catalina no...........aiiiijajjja

Catalina si / Catalina no

Passaren per les aules dels estudiants de Psicologia, companys encarregats d'organitzar la festa que es cel·lebra cada any, el 26 de novembre, "Santa Catalina".
Després d'agrair el treball d'aquests companys per poder gaudir d'un dia tots plegats, em vaig enterar que tinc una patrona "Santa Catalina" Quin goig !
Si mal es tenir patró/na, pitjor és que siga sant/a, perquè açó, segons llegia en l'arxiu del meu poble no és casual.
Vaig trobar uns papers que parlaven de la simbiosis que l'Església ha imposat a tot arreu, en els costums, en les tradicions, i en les festes, les de l'Universitat també, dia així:
"Un element integrador de costums era l'Església, intentaven d'imposar arreu la mateixa moral. Ja als darrers segles medievals, l'Església havia sintetitzat molts costums, festes i ritus populars i així, al mateix temps, el poble assimilava d'una manera o altra el missatge religiós. Simbol d'aquesta simbiosis fou l'esclat als segles XIV i XV de les festes en les quals coincideixen elements religiosos i aportacions provinents d'antics costums: així van apareixer; dracs, gegants, focs artificials, al costat d'imatges i noms de sants..."
No tenir patró/na (amo, senyor, repecte d´un criat, obrer, etc... Sant protector d´un poble o gremi) i amollar el pes d'eixa cua que subtilment preten fer emprenta per tot arreu, seria un
motiu més per a la festa.
Àfrica Bovaira Broch
Estudiant de Psicologia